per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 10 de setembre de 2010

cabo i quepu

Recordo quan vaig descobrir com havia de dir que no hi cabia en un amagatall, tot jugant amb els amics d'infantesa. No va ser un alleugeriment tenir per fi la paraula correcta, i no aquell quepu que ja sabia que no podia ser verídic. "No quepu" no sonava gens genuí. Però el mot normatiu m'havia deixat més neguitosa encara. Sabia que si el pronunciava tal com tocava, els meus companys se'n fumerien de mi. "No cabo". El sol pensament em feia empal·lidir i posar-me molt seriosa. Per tant, fos com fos havia de caber en aquell forat, raconet o petit armari. Però no sempre era possible. Així que en comptes d'anar pel dret i conjurar la paraula que semblava una enganyifa per convertir-te en la riota dels altres, m'immergia en un circumloqui que utilitzés aquell verb en qualsevol altre temps que no fos el present d'indicatiu, però amb el consegüent problema de trobar-te amb un temps compost i el participi, novament fent-te una mala passada. "No hi he cabut". Això despertaria probablement també unes quantes rialles (ja que corre per la boca de molts el conegut capigut).

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Hola Estela ! aquest escrit em va fer pensar en una anècdota que em va passar ja fa alguns anys. Resulta que van portar a casa un sofà que havíem comprat. Els chicots que el portaven, es preguntaven si cabria a l´ascensor. I jo els hi vaig voler dir que en aquell ascensor, hi havia cabut un piano. Sí sí, i en un ascensor no gaire gran, però hi havíen tingut molta traça. El cas és que els hi volia dir en castellà, no em sortia i tot em sonava malament. Jo pensava: "Aquí cupió un piano" "Aquí cupo un piano" "Aquí cabió un piano"...¿?¿? I res, al final els hi vaig dir "Aquí un piano eh?!?" Jajaja Encara riem quan ho pensem.
Una abraçada i enhorabona pel fantàstic blog !!!

estela ha dit...

Que divertit, Gemma! M'has fet riure molt. Has estat molt gràfica en la descripció.

Així que el verb aquest "se las trae", hehehe, tant en català com en castellà ens ha portat maldecaps. És molt bo que no et sonés bé ni "cupo", ni "cupió", ni "cabió"... :) De vegades passa fins i tot amb paraules habituals, que de sobte, no saps per què, et semblen inversemblants. Pot ser un nou fil de debat. Gràcies pel teu comentari!