per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 8 de novembre de 2010

bella i petita paraula... què serà?

Traduint una sinopsi d'un llibre al català, m'he trobat amb la paraula sendero i no estava segura que fos sender. L'he buscat a l'Elies, P. (1976). Canigó. Diccionari català-castellà castellà-català. Sopena. i m'he trobat amb:

sendero m. V. senda
senda f. senda, sendera, caminal, caminol, corriol, viaró, viarany, raseret, tirany; sender.


Heus ací corriol, una bella paraula apresa un matí de març de dos mil vuit vora Celrà, en busca del pas de glaç i les fonts... que a mi em sonava a “rierol”, com si corriol hagués de ser un riuet petit, però molt bonic, passant a través de marges verds i enmig d'una meravellosa frondositat d'arbres de fulla perenne. I, a tu, què et recorda?

I si ho busco al revés em trobo:

corriol m. sendero, vereda; andarríos.