per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 8 de novembre de 2010

qui perd un fill - qui perd l'olfacte, el gust i el tacte

Vaig fer una assignatura a la carrera que es deia Antropologia Lingüística. Precisament el que hi vaig estudiar i reflexionar són aspectes com el que vull comentar a continuació.

Llegint el Bucay, J. (2005). El camino de las lágrimas. Grijalbo., m'ha fet reflexionar sobre una cosa que alguna vegada ja hi havia pensat. Ara no recordo si ho vaig llegir en un altre llibre seu o m'havia vingut la idea per altres vies... Resulta que parla del dol per la mort d'un fill/a (considerada una de les pitjors coses que li pot passar a una persona segons molts estudis antropològics; ja m'ho puc ben creure) i que no existeix cap paraula que designi aquest concepte, aquest fet. Hi ha orfes (han perdut els pares) i vidus/vídues (han perdut la muller/el marit), però com es diu de qui ha perdut un fill/a? Interessant. Tot i així, en Bucay sembla que digui que no existeix aquesta paraula, tal com ho diu, en cap llengua, però m'agradaria fer una mica de recerca sobre el tema. Pensant-ho més, tampoc hi ha nom per a qui ha perdut un germà/na?

Això em fa recordar una altra cosa que se'm va ocórrer, i recordo més o menys quan (el 2006, a la placeta de dalt de casa), però no recordo què havia estat llegint perquè em vingués aquesta idea. Però és similar a això anterior que acabo de dir. I en volia fer recerca també i no ho vaig fer. El fet és que també existeix el cec o invident (sense vista o ha perdut el sentit de la vista), el sord (sentit de l'oïda)... però com se'n diu de qui no té o ha perdut el sentit de l'olfacte, gust o tacte? Perquè n'existeixen! Sabent la de patologies neurològiques “rares” que existeixen, perdre l'olfacte, el gust o el tacte no és pas tan estrany. No anant gaire lluny, quan estem refredats perdem part o quasi del tot l'olfacte i el gust. Pensem-hi!

Reflexió que em vaig fer el juliol del 2008

El novembre del mateix any vaig trobar el següent, a la revista Clara, escrit per Lucía Solavagione:

ANÒSMIA: pèrdua total de l'olfacte. Afecta un 2 % de la població (la mateixa proporció de gent que pateix de ceguesa o sordesa).