per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 8 de novembre de 2010

riures: universals?

El mes de juny de 2008 estava llegint ¿Qué dice usted después de decir “Hola”? de Berne, E. (1974) . Vaig llegir uns paratges sobre el riure. Especialment em va fer moltíssima gràcia l'apartat f). I precisament, sé que alguna vegada, per exemple veient Polònia de TV3, en escriure un missatge quan alguna cosa m'havia fet molta gràcia, havia utilitzat l'onomatopeia “hua, hua”. Aquest riure, segons l'autor, és el més sa i espontani. Transcric:

Hay varias clases de risa que tienen interés para el análisis de guiones.
Risas de guión: a) “Je, je, je”, es la risita Paterna de la madre bruja o del padre ogro (...); b) “Ja, ja, ja” es la risa de humor negro del Adulto (...); “Ji, ji, ji” es la risa del Niño cuando va a jugar una mala pasada (...).
Risas sanas: d) “Jo, jo, jo” es la risa del Padre ante la lucha del Niño para triunfar. (...) Esta es la risa del abuelo o de Santa Claus; e) Hay otra clase de “Ja, ja, ja” que es mucho más cordial y significativa (...); f) “Jua, jua” es la risa de la mera diversión del Niño, o la risa abdominal de las personas mayores que tienen barriga. Sólo se da personas libres de guión o que pueden prescindir del guión momentáneamente. Ésta es la risa espontánea de las personas sanas.