per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 8 de novembre de 2010

monòlegs superposats

 “Si se sap escoltar, també se sap dialogar”,
del llibre Bueno, limpio y justo de Carlo Petrini.

A aquesta cita, el juny de dos mil vuit, m'hi van donar una opinió molt interessant:

"Això em fa pensar que la gent no escolta. Les converses són una superposició de monòlegs. El que espera el seu torn per parlar, si és que espera, espera a col·locar el seu discurs, que no necessàriament és resposta al que ha dit l'altre sinó més aviat el que volia dir. Pot contestar sense haver escoltat."

Em va agradar molt la idea de "superposició de monòlegs". Aquell mateix matí havia estat pensant en aquest concepte, perquè hi havia dues iaies que parlaven però cadascuna intervenia amb un enunciat que no seguia en absolut el de l'altra, i viceversa. Cadascuna explicava la seva cosa i no hi havia cap feedback a allò que l'altra deia.