per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Twistanschauung

Vull dedicar aquest post a un llibre que vaig llegir el maig de dos mil nou, Twistanschauung de Víctor García Tur (2009) (idioma: català i castellà). Comentaré només alguns aspectes lingüístics que em van agradar o cridar l'atenció.
Els personatges parlen en català i castellà, tal com ho fem en la realitat, i de manera molt realista. Et creus molt els diàlegs, que són molt barcelonins. També hi ha un personatge americà, que parla castellà, i un altre, quan parla amb ell, barreja l'anglès i el castellà. És molt versemblant i hi ha coses divertides pel que fa temes de pronunciació i parla/llengua. Per exemple al segon conte:

- ¿Tu padre y tu madre? - pregunta.
- Yes, the both.
- Both of them – em corregeix.

 Els personatges diuen ximpleries que fan gràcia o són ridículs. Com en el conte “Antena”:
Irene descobreix que els seu nou company de feina és dels que diuen taxis per a referir-se a un únic vehicle.

O diuen coses com:
- Sabeu quan em venia a buscar la Guàrdia Civil?
Assenteixo:
- Era perquè el Rei venia a caçar.
- El rei? Quin rei?
- El Rey de España. Juan Carlos.

Qui, sinó els catalans, quan algú parla del Rei, pregunta quin rei?


O com:
(per culpa d'unes radioacions de telefonia:)
(...) un director de màrqueting ha oblidat com pronunciar les fricatives bilabials i les oclusives palatals.


Us recomano que llegiu el llibre!