per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimarts, 9 de novembre de 2010

un acudit que fa i no fa gràcia

Un altre cas de diglòssia que fa molt temps que tinc al cap, que em xocava molt quan ho sentia, és sentir un català explicant el següent acudit:
Que los franceses al pan lo llamen pain es una rareza que se puede entender. Que al vino lo llamen vin, es otra. Pero que al queso, que está tan claro que es queso, lo llamen fromage, eso de verdad es incomprensible.
Que això ho expliqui un monolingüe castellà, algú de fora de Catalunya, pot fer gràcia, li pot semblar graciós a ell/a. Però un català explicant aquest acuddit, per a mi no té cap sentit. Buscant l'acudit a la web, m'he topat amb una entrevista a Matte Bon, catedràtic de llengua espayola i traducció, el qual diu coses interesantíssimes: http://www.educacion.es/redele/RevistaJunio2010/Entrevista%20para%20RedEle.pdf