per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimecres, 30 de març de 2011

l'heroi sostenible - relat

A TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) està en marxa un concurs de relats. Hi ha diverses categories. A la categoria de "Relat Sostenible" m'hi he presentat. Les bases són aquestes:

"A TMB sabem de la importància que té la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Treballem cada dia per una Barcelona més sostenible i per això hem creat una categoria especialment dedicada a aquest tema.
Crea un relat sostenible amb una extensió màxima d’una pàgina (3.500 caràcters) per ajudar el planeta i participa-hi!

Envia’ns el teu relat, basat en una història que tingui a veure amb metro i/o bus, i en poc temps el publicarem a la secció de relats, perquè puguis compartir-lo i inspirar els teus amics."

Aquest és el meu...

L'heroi sostenible

Tot cofoi i satisfet viatjava en autobús, camí cap a casa, després d'una jornada de la qual ara repassava els actes heroics i sostenibles que havia realitzat. El primer de tots havia estat agafar el metro a primera hora del matí. Cap altre transport era millor, ja que si anava en autobús havia de fer tres transbords i amb el Bicing havia de superar desnivells de fins al quinze per cent. L'opció contacte-directe-amb-altres-congèneres a la línia 5 era perfecta. Mai cometria l'atemptat ecològic d'agafar el cotxe (tot i disposar d'aparcament a la feina). Li va venir al cap el tan reconfortant eslògan de “tots movem Barcelona” i se li va dibuixar un somriure d'autèntica complaença.

Estava a punt de revisar la següent acció activista del dia, quan l'home del seu davant va treure'l de les seves reflexions. Semblava que li hagués llegit els pensaments, perquè li va començar a parlar de la petja ecològica. Això li va semblar tan casual que va animar-se a seguir-li la conversa. Va conèixer dades i informacions que el van sacsejar. Per internet podria fer un càlcul del seu consum energètic i econòmic. Estava impacient per descobrir quina era la seva repercussió a la biosfera. A la seva parada, es va acomiadar d'aquell que li havia despertat uns fantasmes interiors i va saltar a la vorera. En arribar a casa, la seva dona estava llegint un llibre (no veien la televisió per reduir el consum elèctric). Les nenes ja estaven al llit, tapades amb els sacs tèrmics aptes per a bivacs a 5º (no encenien la calefacció per disminuir el consum del gas). Eren mesures que havien pres de manera democràtica: la petita d'un anyet ja tenia unes fortes conviccions mediambientals, heretades del seu pare, és clar.

Va córrer cap a l'ordinador i va trobar la pàgina de la qual aquell destorbador de consciències li havia parlat. Amb una mica de tremolor als dits, va anar responent les preguntes sobre hàbits diaris. L'optimisme li començava a sorgir de nou, ja que estava convençut de la seva admirable i ecològica conducta. Finalment, va clicar per veure els resultats i l'ombra del temor es va manifestar: “Per seguir amb aquest tren de vida, necessites dos planetes Terra només per a tu sol”. Llumetes als ulls, brunzit a les oïdes, suor freda; el cap li donava voltes.

Després d'un parell de minuts sense coneixement i caigut al terra del despatxet, va tornar en si i ho va entendre tot de seguida. Allò havia estat una revelació d'un ésser superior, del déu dels transports metropolitans de Barcelona. Tot de nous propòsits li omplien la ment, accions que des d'aquell moment portaria a la pràctica. Ho havia d’anotar tot i crear una bona estratègia d'actuació. Sobretot hi havia una idea, la més important, que ja l'estava visualitzant i començant a gaudir. Des d'aleshores, només pujaria als autobusos ecològics, els que funcionen amb gas natural, i deixaria passar tots els convencionals, de gasoil o benzina. Ja sabia que com que la flota d'aquests suposava un trenta per cent del total, hauria de fer esperes tres vegades més llargues a les parades. Però la joia que li proporcionaria ser tan sostenible seria irreemplaçable. A més, així podria emprar aquelles estones per idear nous plans i mesures d’estalvi (i gaudir d'estar assegut en aquells meravellosos bancs grocs bonyeguts). La seva felicitat havia adquirit un màxim històric.


Estela Bayarri
publicat el 28 de març de 2011 a http://relatscurts.tmb.cat/ca/relat/sostenible/1050