per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 1 d’abril de 2011

boicot fallit

M'he presentat en una altra categoria del concurs de relats de TMB. Aquesta vegada havia de ser...

Trenca amb les formes d’escriure convencionals! Crea el teu relat dadaista utilitzant les paraules que et proposem. Fes volar la imaginació i redacta la teva història amb una lògica diferent.
T’hi atreveixes?

Com funciona?
Et proposem 50 paraules per crear el teu relat. Hauràs d’escriure una història dadaista, relacionada amb metro o bus, amb un màxim de (3.500 caràcters) i amb almenys 45 paraules de les que et proposem.


Autopista Multitud Para-sol Te Terrat Autobús Clavegueram Xocolata Embarbussament Penjoll Tren Barcelona Ploma Botiga Refugi Biblioteca Guants Bústia Metro Vaixell Vespre Cullera Revista Jubilat Botó Pèndol Mòbil Senyora Mirador Regal Montjuïc Poema Concert Entrepà Esmorzar Melodia Xarop Muralla Escala Globus Llençols Periodista Monòleg Museu Perfum Espelma Nadó Facebook Pissarra Artista

Aquí va el meu relat:

boicot fallit 
L'artista convidat tenia molts fans i és que era un conegut periodista, escriptor i presentador de televisió. La multitud s'aplegava davant la porta de la biblioteca, on es faria la presentació de la nova revista. La vetllada començava a les nou del vespre i estaria amenitzada per un concert de música armènia. En vint minuts obririen les portes, però ell no havia fet acte de presència.

Es trobava prenent tranquil•lament un te i un entrepà al terrat d'un dels seus pisets de Barcelona, prop del refugi del Poble-Sec. Amb vistes a Montjuïc, contemplava la muralla del castell. Era un autèntic mirador i li agradava gaudir-ne sempre que podia, fes fred o fes calor. També veia un tros de mar: quasi tocant l'horitzó, navegava un imponent vaixell il•luminat. Aquella estampa la guarnia amb una espelma amb una flama inestable per la brisa i la melodia de les seves cançons preferides.

El mòbil va trencar l'encís del moment. Va prémer el botó de respondre i va sentir uns crits d'algú que, en lloc de parlar, semblava que estigués dient un embarbussament. El monòleg! La xerrada! Com se li podia haver oblidat? Va baixar l'escala del petit dúplex. Necessitava fer tres coses imprescindibles abans de sortir: posar-se el penjoll de la sort, ruixar-se el perfum de la confiança i agafar xocolata, el seu amulet comestible.

En sortir al carrer es va posar els guants i va córrer cap al metro. A l'andana, volia repassar el discurs. Va treure la ploma i la llibreta Moleskine, comprada a la botiga d'un museu on recentment havia fet la lectura d'un poema d'un company de professió, ja jubilat. El metro va arribar i, després de deixar passar una senyora que duia un nadó rodanxó, va seure. No recordava què volia anotar. La dona li va donar xarop amb una cullera al seu fill. No podia concentrar-se en allò que estava a punt de dir. Va baixar a la seva parada i en sortir a l'exterior va agafar l'autobús per no haver de caminar tant.

Per fi arribava, amb minuts de retard. L'acte havia començat amb els de la banda tocant animades peces instrumentals. El públic no havia notat l'absència del protagonista de la nit. Era el seu torn. Els aplaudiments van omplir la sala. Va pujar a l'escenari on hi havia una pissarra i uns cartells. En un d'aquests hi va llegir: “Durant el viatge en globus se sobrevola l'autopista del Maresme i les vies del tren. Es gaudeix també d'un esmorzar des de les alçades”. Va ser aleshores que li va tornar a la ment el propòsit de la seva presència allà i tot es va desenvolupar amb normalitat.

Però què li havia fet tenir aquell oblit? A la nit, entre els llençols, no deixava de fer-se aquesta pregunta fins que va començar a fer memòria. A la tarda, havia estat mirant el Facebook i s'havia trobat un missatge estrany a la bústia d'entrada, amb l'assumpte de “El pèndol”. Només contenia una imatge animada, d'una cadena amb una boleta platejada, suspesa i oscil•lant rítmicament. Havia estat hipnotitzat, ara no en tenia dubte. Però per qui i amb quina intenció?

Va entrar en el seu compte i va resoldre el misteri. L'hi havien enviat des d'una revista de la competència, es tractava d'un boicot al llançament de la nova publicació. Les noves tecnologies deparaven moltes sorpreses i aplicacions inimaginables. Per al periodista això va ser un fabulós regal, gràcies al qual va redactar i publicar un important reportatge que el va seguir mantenint en l'esfera dels grans mestres de la informació i la comunicació.

Estela Bayarri

març de 2011

http://relatscurts.tmb.cat/ca/relat/dadaista/1383