per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dissabte, 14 de maig de 2011

consenteixo o consento?

Consenteixo –diu ell.
Consento –diu ella.
Ja comencem bé. Aquest noi hauria de saber com es conjuga aquest verb, hòstia. No cal que sigui un expert en gramàtica, però podria saber el que ha de dir, no? Que és només una paraula, collons. Quina barra.

Pagès Jordà, V. (2009), Els jugadors de whist.

M’estic llegint aquest llibre i m’està agradant molt. I quina gràcia quan vaig llegir això. És un gran tema aquest dels verbs de la 3a conjugació: els incoatius i els purs. Segons Ruaix:

Els verbs pertanyents a la 3a conjugació poden seguir dos models: l'incoatiu (servir) o el pur (dormir). Tingueu present:
    
    A) La gran majoria dels verbs de la 3a conjugació segueixen el model
    INCOATIU: aplaudir, atrevir-se, avorrir, corregir, decidir, dirigir, discutir, divertir, dividir, partir, patir, prohibir, reunir, seguir, i molts més.

    B) Segueixen PREFERENTMENT el model INCOATIU els verbs acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, presumir i resumir. De manera que val més dir acudeixo, acudeixes, acudeix, acudeixen... que acudo, acuts, acut, acuden..., etc. Prefereix el model PUR el verb mentir. El verb lluir canvia de model segons el significat.(3)
    
    C) Són PURS els verbs de les llistes següents (i, naturalment, els
    seus compostos):
    
    - ajupir, bullir, dormir, esmunyir-se, grunyir, morir, munyir, punyir, retrunyir, sentir (i consentir, pressentir, ressentir-se). S'exceptuen assentir i dissentir, que són incoatius. Per tant, direm: bull (no «bulleix»), gruny (no «grunyeix»); consento, pressento, em ressento (però assenteixo, dissenteixo); etc.;     
    - cruixir, eixir, fugir, obrir, omplir, percudir, pruir, pudir, tenir i venir (que tenen, a més, irregularitats pròpies:
    - collir (i escollir, recollir...), cosir (i descosir...), escopir, sortir (i sobresortir...), tossir. Aquest darrer grup, a més, cambia la o per u quan l'accent tònic cau sobre el radical, és a dir, en les persones 1a, 2a i 3a del singular i 3a del plural dels tres presents: cullo, culls, cull, cullen; culli, cullis, cullin; cull (tu), culli (ell), cullin (ells). Semblantment: escullo, esculls... (no «escolleixo, escolleixes...»), etc.

Per tant veiem que fou ella qui en el moment de donar el consentiment ho va dir correctament; ell no. Es podria considerar nul el casament? :)

I si voleu saber una mica més sobre aquest llibre de Els jugadors de whist, aquí teniu:
¿Es poden revisitar els últims trenta anys sense nostàlgia ni revengisme? ¿Es pot ambientar una novel·la a Figueres utilitzant referents de la cultura pop? Els jugadors de whist demostra que sí. Als vint anys, la filla del protagonista es casa amb un pelao que condueix una mini-retroexcavadora. A mesura que la boda avança, ressorgeix un passat que inclou un castell, un joc, una mort, un Empordà que no és de postal. La novel·la comença com El pare de la núvia, però després s’empelta de Mystic River i d’American Beauty.
Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.