per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dissabte, 16 de juliol de 2011

analfabetisme - anaritmetisme

Redescubrí el mundo sin números. Si existe el analfabetismo, también debería exisitir el anaritmetismo para definir el peculiar drama de los miembros de mi especie.

Northomb, A. (1999), Estupor y temblores


El novembre de l'any passat, vaig escriure un post on parlava del fenomen de no tenir la paraula per designar-lo (llegiu http://creativitatbellesallenguatge.blogspot.com/2010/11/qui-perd-un-fill-qui-perd-lolfacte-el.html). Relacionat amb això és aquest comentari trobat en aquest llibre del qual també parlava en el post anterior. La paraula analfabet existeix per designar "qui no sap d'escriure o de llegir amb comprensió ni tan sols explicacions simples referents a la vida quotidiana" (diccionari.cat). Però no existeix, almenys acceptat per l'IEC o la RAE, el concepte que designa qui no sap llegir el llenguatge dels nombres (tal i com sí que he trobat, per exemple, en un article de El País escrit el gener de 1996 sobre l'anaritmetisme).

Però quan llegia això i fent aquesta reflexió recordo una altra vegada quan estudiava Logopèdia, en les interessants classes de Neurologia i Neurolingüística i en les meves posteriors troballes en els llibres del neuròleg nord-americà Oliver Sacks, que altres vegades he citat, en què la pèrdua de la capacitat de comprensió del càlcul i les matemàtiques ocorre i està estudiada, tant com la pèrdua del llenguatge. L'estudiàvem com a discalcúlia o acalcúlia i, per al llenguatge, la molt més coneguda afàsia o disfàsia. I no són sinònims, perquè el prefix dis- significa un desenvolupament anòmal d'aquesta capacitat i l'a-, la pèrdua.