per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 15 de juliol de 2011

evidències inadvertides: figueres i ullastret

I de sobte, llegint Els jugadors de whist (llibre citat abastament en aquest blog), me n'adono que Figueres és el nom de l'arbre que dóna figues, en plural. Sí, una evidència que fins aquell moment m'havia passat inadvertida. Quants de vosaltres tampoc no havíeu pensat mai en aquesta relació? I és que a la pàgina 511 parla de "les últimes figueres que queden a la ciutat" (i la ciutat és Figueres). I és aleshores que el meu cap va fer el "clic" i la connexió entre significants. I torno a dir, són evidències inadvertides. Sents un nom, generalment propi, però també n'hi ha de comuns, que relaciones directament amb allò que designa i no repares en allò que realment significa. Seria interessant fer un llistat de paraules, noms, amb què passen aquestes coses.

Un altre cas, diferent, però semblant, que em va ocórrer fa un temps. Un poble del Baix Empordà el qual coneixia des de feia molts anys, com a mínim 10, però que potser en farà només uns 3 que em vaig adonar de la nova evidència inadvertida, el significat que en desprenia el topònim: Ullastret. Pel fet d'escriure's amb aquesta "a" potser feia despistar una mica, però pronunciat sona perfectament igual a "ull estret" i mai abans havia pensat en un ull estret. He buscat l'etimologia i he trobat que prové d'Uliastreto (s. IX), "ullastrar, bosc d'ullastres" (Moran, J. Topònims catalans: etimologia i pronúncia.).