per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dijous, 11 d’octubre de 2012

dues identitats?

En sentir les declaracions d'ahir del ministre d'Educació Wert quan va parlar de “españolizar a los alumnos catalanes (…) [para que] sean capaces de manejar con equilibrio [la] doble identidad” vaig tenir un xoc molt gros i vaig pensar: dues identitats? Uf, no sonava bé. Que jo sabés, tenir dues identitats és un trastorn mental, tipus esquizofrènia. I ho vaig piular al twitter:

El #ministreWert diu que s'han d'espanyolitzar els alumnes catalans perquè aprengin a conviure amb les dues identitats: catalana i espanyola... @asbaymar

#ministreWert Perdoneu, però qui té dues identitats té una patologia! No volem ser esquizofrènics! #perdoneuperòalgúhohaviadedir @asbaymar

Però no estava del tot tranquil·la i vaig voler seguir fent recerca del que pot suposar tenir dues identitats. I aquesta recerca m'ha portat per camins inesperats i encara més terrorífics del que prèviament havia pensat. M'he trobat en un fòrum de gent que s'aconsella com tenir dos documents d'identitat, no crec que per a finalitats gaire transparents i amables, on surten les paraules 'policia' i 'presó' d'entre d'altres. En un altre fòrum, algú preguntava què volia dir ser bipolar i un altre responia que (citant textualment) “llevas dos vidas en una es decir que tú por la mañana eres Sara y por la tarde eres Lola eres la misma persona pero mentalmente piensas que eres otra es como tener dos identidades en una.” Ai!

Però en algun altre context, això de tenir dues identitats havia de poder ser divertit i jocós: a internet i a les xarxes socials. Aquí sí que podries obrir-te dos perfils i, apa, posar-hi el que vols en cadascun. I més de dos! Mira, en un perfil ets d'Ullastret, pertanys a l'associació de puntaires, només menges recuit de drap per postres (de ca la Nuri, és clar), el teu gran somni és pujar a Montserrat caminant almenys un cop a la vida i al cotxe sempre hi escoltes Antònia Font i Mazoni. A l'altre perfil, ets de Vejer de la Frontera (si busques al Google “pueblo muy español” arribes a aquest poble via Tripadvisor; però compte, en tercera posició hi surt Cambrils! Feu-ne la prova!), en el teu temps lliure et dediques a “comer y charlar” i a “ir de cañas y vinos” (basat també en “els fets reals del Google” si escriviu “actividades muy españolas” o “hobbies de los españoles” respectivament), mentre et delectes a totes hores amb les melodies i lletres d'Alejandro Sanz.

Però la meva gaubança1 va tenir fi quan vaig trobar un article en què Zuckerberg (cofundador de Facebook) diu que tenir dues identitats a les xarxes socials és una falta d'integritat. Que la societat serà millor si les persones són transparents i honestes, on les persones establiran relacions reals i trobaran amics, parella, socis...

Com a conclusió de tot això només em queda dir que dues identitats sempre tenen un rerefons opac, deshonest, brut, deslleial, que et pot portar fins i tot a la patologia mental. Us deixo una pregunta que no és pas meva, sinó també extreta de les paraules de Zuckerberg;

“Què passa quan alguna de les parts [en una relació] no és honesta respecte la seva identitat?”

I com diria el doctor científic de la sèria de TV3 Dinamita (l'actor Lluís Marco):

Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi!”

1gaubança: f ant Viva alegria.
Senyors, he après aquesta paraula traduint de la paraula castellana 'regocijo'.