per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

el català al cor


Coneixeu el projecte de “Són bojos, aquests catalans!?”?

<<“Són bojos, aquests catalans!?” és un projecte per a la realització d’un documental d’investigació que mostrarà des d’un punt de vista crític i irònic els conflictes, problemes i dubtes que es troben les persones que parlen català, alhora que compararà la situació lingüística de la llengua catalana amb la d’altres llengües amb realitats similars.>>


En aquest projecte hi pot participar tothom que ho vulgui fent un donatiu. A més a més, s'ha establert un debat: Què n'hem de fer de la llengua?”


Hi veureu diverses reflexions, entre elles, de meves. En parlar del català i el castellà, del bilingüisme i de l'aprenentatge d'altres llengües, i quan he dit “I vull deixar constància que la meva llengua de cor és el català i que treballo per aquesta, pel desenvolupament, progrés, difusió, normalització... m'he recordat d'una activitat que he fet algunes vegades a les classes que faig d'espanyol per a estrangers. Això és el que vull compartir avui amb vosaltres i us convido que feu l'activitat. Primer llegiu què heu de fer, feu-la i no mireu fins després d'haver-ho fet tot la transcripció que trobareu al final d'aquest post.

L'activitat es diu “El italiano en el corazón”, en què s'explica que la Johanna, personatge del llibre, va participar una vegada en un curs sobre plurilingüisme on una de les activitats consistia a col·locar les diferents llengües que parlaven els participants en les parts d'una silueta d'un cos dibuixat. Després, havien d'explicar als seus companys per què havien col·locat en aquell lloc cadascuna de les llengües. Aleshores hi ha un àudio on se sent la Johanna que explica on va col·locar totes les llengües que parla: l'alemany, l'italià, el francès, el castellà i el català. A classe, els alumnes han d'escoltar l'àudio i han de col·locar les llengües que parla la Johanna en els llocs que ella diu i el perquè. I després es fa una reflexió fent-los a ells la pregunta: On col·locaries tu les llengües que parles?

És un exercici ben interessant. Quan el fa un mateix, pensa en coses que abans no s'havia plantejat. Quan faig l'exercici amb els meus alumnes, m'encanta escoltar les seves reflexions, experiències i sentiments respecte els idiomes que parlen.

I doncs, on col·locaríeu les llengües que parleu? On col·locaríeu el català i el castellà, llengües que segur que parleu? I l'anglès, llengua que molt probablement (mig) parleu? I les altres? Compartiu els vostres resultats a la zona de comentaris!


Transcripció de l'exercici

"El italiano en el corazón"

Y tú, Johanna, has colocado el italiano en el corazón, ¿verdad?

Sí, el italiano es el idioma que tiene que estar en mi
corazón, porque es el idioma que más he querido y, aunque
no es mi idioma materno, es el idioma de los sentimientos
y de las cosas bonitas.

¿Y el alemán dónde lo has colocado?

El alemán es el idioma que seguramente mejor domino,
es el idioma de la cabeza, aunque, bueno, es el idioma
del cual conozco más registros, es el idioma de
la filosofía, en el cual me gusta mucho leer, aunque
me gusta leer en todos los idiomas, porque cada idioma
tiene su encanto y su melodía. Y el alemán es el
idioma donde mejor puedo razonar, explicar cosas,
entender conceptos.

Muy bien. En la cabeza. ¿Y el español?
 
El español está en mis pies porque vivo en España y el
español me ayuda a pisar la vida cotidiana y a estar firmemente
plantada en la vida y... está en mis pies. El
inglés y el francés los estudié muy bien. Me encanta leer
en los dos idiomas. El inglés y el francés lo pondría en
mis manos. En una mano cada una porque es una herramienta
más, pero tampoco son idiomas que me sirven
mucho. No me sirven para estar bien colocada en la
vida, digamos.

¿Alguna preferencia? ¿El francés a la derecha, el inglés
a la izquierda, o...?

Bueno, quizás más bien el inglés a mi derecha, porque
lo domino mejor. Y por último, aunque es una lengua
muy... que me gusta muchísimo, es el catalán. Es la lengua
que de momento domino menos activamente y la
colocaría en algún sitio en mis piernas. Espero que algún
día baje hasta los pies para poder utilizarla cada día.

Corpas J. i al. (2005) Aula 4. Curso de español. Difusión.