per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

la festa dels súpers i la nasalització vocàlica

El català no és una llengua nasal. Sí que té fonemes consonàntics nasals; 3 poden produir-se aïllats i tenen correspondència amb una grafia, que són la m -bilabial- [m], la n -albeolar- [n] i la ny -palatal- []. També tenim el fonema nasal velar, però que no produïm de forma aïllada, sinó només en la coarticulació durant la cadena parlada, quan per exemple una paraula acaba en n + oclusiva (grafies c o g) i aleshores aquestes dues grafies es pronuncien amb la nasal velar [].


Què passa amb les vocals?

Les vocals en català són orals, però tenim vocals nasalitzades perquè estan afectades per la nasalitat del fonema que les precedeix. Per exemple, en la paraula , la [a] està nasalitzada, per la influència del fonema [m] que té al davant. Però aquesta [a] es considerada una vocal oral.

<<Les vocals són sons que es produeixen sense que la sortida de l’aire expirat trobi cap obstrucció. En català, totes les vocals són sonores; això és, es produeixen amb vibració de les cordes vocals. Generalment són orals, és a dir, s’articulen amb el vel del paladar en tensió, bloquejant el pas de l’aire cap a la cavitat nasal; però ocasionalment poden esdevenir nasals en contacte amb consonants nasals en la seqüència fònica.>>


<<En català totes les vocals són orals. Excepcionalment, són nasals les vocals precedides i seguides per una consonant nasal, en mots com nan, nen, nin, non, mundial, menjar, banyen. Aquesta nasalització no és percebuda pels parlants, en tant que no té valor fonològic.>>
 





No tenim fonemes vocàlics nasals contrastius, com en canvi sí que tenen el francès o el portuguès. Vol dir que els francesos i els portuguesos tenen paraules que es distingeixen únicament per la vocal nasal o oral. Un exemple en francès són les paraules beau [bo] ("bonic") i bon [bõ] (“bo”).

<<Así, en francés, hay vocales nasales que contrastan con no nasales (distinción entre bon y beau, donde contrasta el rasgo [+nasal] de bon), por lo cual son fonemas distintos. En castellano, en cambio, la nasalización en sílaba trabada con consonantes nasales (como manta), es un proceso asimilatorio del rasgo nasal y no existe oposición entre un sonido [a] no nasal y un sonido [ã] nasal (distribución complementaria, es decir, donde aparece [ã] no aparece [a]).>>


Així que si aquesta nasalització en català no és percebuda pels parlants... ¿per què aquests dies que a TV3 no paren de posar la cançoneta del Súper 3 recordant que aquest cap de setmana és la festa dels Súpers sento l'"Em moc, em moc..." i percebo tan nasal la [] de moc! És molt nasal! Podeu escoltar la cançó en l'enllaç que us deixo a continuació:

Em moc, em moc,
m’agrada l’esport.
Em moc, em moc,
segueix-me si pots.

Cançó “M'agrada l'esport” del Súper 3,
que potencia l'esport i els hàbits d'alimentació saludables entre els nens


Aquesta [] està nasalitzada perquè està precedida d'una [m], però se suposava que aquest fet el parlant no el percep i, us torno a dir, que jo no puc deixar de percebre-ho! (Potser no sóc un bon exemple de parlant "neutral", percebo massa coses).


Sobre la percepció de la nasalitat també hi ha un treball molt interessant de la Universitat de Barcelona: "Nasalización en gallego y en portugués", de Xosé Luis Regueira.

Us ha passat el mateix que a mi amb aquesta cançó? O teniu alguna altra experiència similar? Compartiu-la!