per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 19 d’octubre de 2012

nacionalisme?

Avui, més que una entrada, un post, sembla un article periodístic, quasi una columna. Però és que fa tant temps que penso en aquest tema, que quan per fi m'hi he posat a escriure, cercar, analitzar, valorar, comparar, no trobava el moment d'acabar.

La qüestió és esbrinar què amaga el terme nacionalisme que és emprat de maneres tan diverses, amb diferents tons i connotacions segons qui el pronuncia. Comencem fent una ullada a la definició que en fan tres diccionaris de màxima oficialitat i renom:

concepte a definir
Enciclopèdia   Catalana
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Real Academia de la Lengua Española
catalanisme / catalanismo
m 1 Afecció per Catalunya, pels Països Catalans o per les característiques nacionals catalanes.
1 2 m. [LC] [HIH] Devoció a les característiques i als interessos nacionals catalans.
2 m. [HIH] Moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans.
2. m. Amor o apego a las cosas características o típicas de Cataluña.
espanyolisme / españolismo
m 1 Amor a les coses característiques d'Espanya.
1 m. [LC] [SO] Amor a les coses característiques d’Espanya.
1. m. Amor o apego a las cosas características o típicas de España.
nacionalisme / nacionalismo
m 1 POLÍT Actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
m. [LC] [PO] Ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació.

1. m. Apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece.
2. m. Ideología que atribuye entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones políticas muy diversas.





 
La definció de catalanisme sembla molt similar en els tres diccionaris, però analitzant-les bé, en veig diferències que m'agradaria comentar. En destaca el fet de sentir afecció (EC i RAE), amor (RAE), devoció (IEC) (aquest sentiment va in crescendo!) per Catalunya. Però per quines coses, de Catalunya? Doncs també hi trobem que l'afecció pot ser per diferents aspectes: per coses característiques o típiques (RAE), per característiques i interessos catalans (IEC) o per Catalunya i les seves característiques nacionals (EC). Coses... Interessos... Catalunya.... Nivells diferents, oi?

L'espanyolisme es defineix només per amor (EC i IEC no parlen d'afecció ni devoció aquí!) i per amor i afecció (RAE sí que fa servir la mateixa definició que per a catalanisme canviant l'objecte de desig). Realment les tres definicions són quasi iguals. És curiosa, no obstant, la classificació que fa l'IEC amb les etiquetes, ja que el catalanisme forma part del lèxic comú [LC] i de la història en general [HIH] i, en canvi, l'espanyolisme està classificat com a sociologia [SO].

Nacionalisme és una actitud política (EC), una ideologia i moviment polítics (IEC) i (dos tipus de definició) una afecció o una ideologia també (RAE). Quina ideologia? Una que atribuiex un valor molt alt a la nació (EC), una que reivindica l'organització política independent d'una nació (IEC) o una que atribueix entitat pròpia i diferenciada al territori i als ciutadans (RAE). Són força diferents. En la primera és important que s'hi dóna un valor molt alt, en la segona hi ha el terme reivindicació (com reclamant quelcom que no existeix encara) i en la tercera es ressalta el fet que un territori i els ciutadans tenen entitat pròpia i diferenciada.

I per què doncs des que tinc us de raó no paro de sentir parlar dels "nacionalistes catalans" i no sento mai parlar dels "nacionalistes espanyols"?

M'he d'explicar molt millor, ho veig. On se sent això dels nacionalistes catalans és sobretot des dels polítics i mitjans de comunicació espanyols. Els catalans són nacionalistes, diuen. I a més, és dit com una cosa negativa, a evitar, despectiva i pejorativa. Però ells, de sí mateixos, no s'anomenen mai nacionalistes espanyols, ni tant sols nacionalistes! Com s'entén? No entren en la definició? De debò que els del PP o els del PSOE o qualsevol ciutadà espanyol no atribueixen una entitat pròpia i diferenciada al seu territori i a ells com a ciutadans? Tampoc no es troben sota la definició d'espanyolistes, aquells que senten amor o afecció per les coses característiques d'Espanya? Ostres, doncs si no ho són ells, digueu-me qui! Qui sentirà amor o afecció per les coses, territori i conciutadans si no és el mateix ciutadà del territori?
 
(Sortint una mica del tema, sí que se m'acut un exemple graciós, i que arreu del món hi deuen haver de centenars, el de la japonesa de la pel·li d'Isaki Lacuesta, La leyenda del tiempo, que té una gran devoció per Camarón de la Isla i per cantar flamenc. Mireu la fotografia; no és de la pel·li. La realitat sempre supera la ficció.)

I els polítics? Siguin del color que siguin, viuen en un territori i treballen per aquest. Com es pot abstraure la societat del territori? Qui ho fa això? Cap partit, perquè tots viuen en un territori, que defensen, d'una manera o d'una altra, posant-hi l'accent en un lloc o en un altre. Hi ha partits que és cert que en el seu discurs els aspectes nacionals no estan tan presents, per exemple, segons el meu punt de vista, ICV (però compte, són Iniciativa per Catalunya – Verds, no "Iniciativa per la Cotxinxina"). Tots els altres, tots, sempre estan parlant de la nació, del país o anomeneu-ho com vulgueu. Tots els partits són nacionalistes, perquè tots atribuixen valors a la nació, reivindiquen una organització política per aquesta o estan atribuint entitat pròpia al territori i als ciutadans (escolliu la definició que cregueu més conveninet; totes defineixen el que tots els polítics de tots els partits fan).

Especificar espanyolisme o catalanisme és posar-hi l'adjectiu a un nacionalisme. Depèn del territori pel qual hi tens l'afecció, amor o devoció, seràs catalanista o espanyolista. Que alguns no ho tenen gaire clar? Això pot ser un altre tema. ¿Els que no ho tenen clar són aquells que en les típiques enquestes d'"En general vostè se sent: només català, més català que espanyol, tant català com espanyol, més espanyol que català, o només espanyol" estarien en "tant català com espanyol"?

Anem a veure. Els qui diuen que se senten més una cosa que l'altra, són catalanistes o espanyolistes, per definició. Estan atribuint més qualitats, més valors, a un territori que a l'altre. Què passa amb els que se senten tant una cosa com l'altra? Podríem dir que no són nacionalistes? No ho crec. La prova és molt senzilla. Aquesta persona se'n va a l'estranger i li pregunten d'on és. Dirà d'algun lloc: dirà el país-estat (en aquest cas Espanya), dirà que és català, o dirà només la ciutat. Podem seguir pensant que realment aquesta persona no és nacionalista perquè no li importa dir una cosa per una altra. Però us sona allò de "jo puc parlar malament del meu marit / de la meva mare / dels meus amics, però que ningú gosi dir-ne res / parlar malament d'ells!"? El mateix es pot aplicar al teu lloc d'origen. Vés a algun lloc de l'estranger i que comencin a criticar, a parlar malament (i, a més, amb un desconeixement del lloc, parcial o absolut), de la teva gent, del teu poble/ ciutat, del teu paisatge, de la teva gastronomia, de les teves festesi tradicions, de la teva LLENGUA, i un llarg etcètera. ¿Voldries (encara que no ho fessis per "educació", mandra, recança, falta d'arguments...) defensar la teva terra, gent, llengua? I quina seria aleshores la teva terra? Potser ho tindries més clar en una situació com aquesta.

I bé, en realitat, tot això explica l'augment d'independentisme tan gran que està havent ara, o en altres circumstàncies hi ha hagut. I és que com més s'hi fiquen, parlen sense coneixement, critiquen sense voluntat de construir, d'arribar a acords, més fan que la gent reaccioni d'aquesta manera, la de "Del meu marit només en parlo malament jo!".

El motiu que ser nacionalista i el nacionalisme tinguin connotacions tan negatives pot ser per la relació que fem amb el moviment nacionalsocialista alemany o nazisme. Aquesta ideologia "estava relacionada amb el feixisme, (...) per les consideracions racistes, especialment antisemites. Alguns altres elements definidors (...) són l'antiparlamentarisme, el nacionalisme ètnic, l'oposició al liberalisme social, polític i econòmic, l'anticomunisme, la ideologia de la sang i del sòl o l'eugenèsia de "vida no mereixedora de vida"”.

Però el nacionalisme entès com a voluntat de conservar aquelles característiques pròpies (llengua, cultura, estructures socials, com l'educació i sanitat pròpies, les maneres de fer, la gastronomia, fins i tot el sentit de l'humor diferenciat) del territori del qual ets, pertanys o on vius, des del respecte a qualsevol altra cultura, llengua i país, no té cap connotació negativa ni es pot relacionar en absolut amb la ideologia i règim abans esmentats, els quals no es poden més que rebutjar i definir d'atroços.

Faig una altra connexió amb un tema que em va interessar molt quan feia l'assignatura de Sociolingüística (o era de Política Lingüística?) a la Universitat de Barcelona, amb el professor Albert Bastardas, l'any 2003 o 2004. Va introduir un concepte que no havia sentit abans. Tampoc no l'he sentit després, però el vaig interioritzar molt i jo sí que l'he utilitzat en alguna ocasió. Em refereixo al terme de glocalització. Llegiu-ho bé (no us deixeu portar per una lectura global incorrecta): GLocalització. I què vol dir això? Doncs justament una suma entre
globalització + localització.
I què implica, què ens vol explicar?

<<Per definició, el terme "glocal" fa referència a l'individu, al grup, a l'organització i a la comunitat que és capaç i pot "pensar en global i actuar de manera local". El terme mostra la capacitat de les persones per crear ponts entre allò local i allò global.
El terme 'glocal' també és usat per descriure una nova classe social: persones que viatgen amb freqüència i canvien de llar sovint i que tenen la capacitat d'assimilar tant comportaments globals com locals.
(...)
En un exemple més simple cada persona individual és un ens local en si mateix que entra en relació amb altres ens: la parella, les amistats, la família, els companys i companyes de feina, les autoritats. Entre cadascun d'aquests ens s'estableix una relació que podria ser la vida social i la vida en micro-macro-societat. El conjunt global de tot seria el que definim com a vida social, però aquesta vida social no existiria sense els ens individuals que la conformen i les relacions que s'estableixen entre ells.
La glocalització suggereix que s'han d'apropar esquemes i referències, de forma que siguin útils per a la investigació global i local. De fet global i local són dues cares de la mateixa moneda i per entendre millor el món cal entendre les qüestions locals.>>
 

Vet aquí que la individualitat o allò local no està contraposat a la comunitat i allò més global. Per a mi, estimar allò que és al teu voltant, més petit, contribueix a construir un món millor. I concretament en Sociolingüística és el que en Bastardas ens explicava:

<<Els fenòmens de globalització s'interrelacionen amb el manteniment dels trets locals, donant lloc al que Bastardas anomena glocalització (2007). En aquest context la pregunta sociolingüística clau és si es poden conjuminar la intercomunicació planetària creixent i el manteniment de sistemes lingüístics i culturals de cada comunitat.>> Boix-Fuster, E. (2008) Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d'estat.

Però anem encara una mica més enllà. Què passa en altres països? Com es percep aquest sentiment? Parlaré d'un país que tinc a prop, del qual en conec gent amb les quals puc parlar d'aquests temes i he rebut les seves impressions i opinions al respecte. Sembla ser que a Anglaterra ser nacionalista té connotacions negatives. Si ets nacionalista allà, creuen que et sents superior a la resta del món, i la qual cosa que no està ben vista. Però vull cridar l'atenció sobre que entre allò que diu la gent i allò que creu i que sent, pot haver-hi un abisme. Perquè que em diguin que els anglesos no són nacionalistes ni se'n senten, després d'haver vist els seus comportaments durant els Jocs Olímpics de Londres 2012 o pel Jubileu de la reina Isabel. He buscat com defineixen nacionalisme. Mirem a l'Oxford Dictionary:
  • patriotic feeling, principles, or efforts: an early consciousness of nationalism and pride
  • an extreme form of patriotism marked by a feeling of superiority over other countries: playing with right-wing nationalism
  • advocacy of political independence for a particular country: Scottish nationalism
A la segona definició hi ha el que acabava de dir, "una forma extrema de patriotisme marcada per un sentiment de superioritat sobre altres països". No deixa gaire bé el nacionalisme. Mirem ara al Cambridge Dictionary:
  • the wish for and the attempt to achieve political independence for your country or nation
  • a great or too great love of your own country. The book documents the rise of the political right with its accompanying strands of nationalism and racism.

La primera definició diu que és “el desig i la voluntat per aconseguir la independència política pel teu país o nació” i la segona, “un gran o massa gran amor pel teu propi país” i a l'exemple que hi posen acompanyen la paraula nacionalisme amb racisme. Amb tot això, trec la conclusió que el punt de vista a l'hora de definir nacionalisme hi té un pes importantíssim, essencial. Veiem clarament que segons a quin diccionari consultem, el concepte canvia.

És un tema que dóna per fer-hi moltes consideracions, debatre, pensar, reflexionar... Us convido que comenteu tot allò que us n'hagi suscitat la lectura o tot el que ja havíeu pensat abans sobre aquest concepte tan controvertit.

Encara no us deixo, perquè vull que llegiu, i seguiu afegint material a les vostres reflexions, dos fragments de discursos de Mariano Rajoy i Artur Mas en dos moments de màxima importància i que penseu si hi trobeu similituds o diferències quan parlen de nació.
 
<<Lo he dicho muchas veces y lo repito hoy: la nuestra es una gran Nación. Pero, añado, incluso las grandes naciones a veces se olvidan de que lo son y se dedican a cosas pequeñas. Yo no quiero que eso vuelva a suceder y me aplicaré a evitarlo: no habrá sectarismo, rencillas pequeñas ni divisiones artificiales que nos distraigan o nos retrasen en el esfuerzo común.
(...)
Y somos una gran Nación, entre otras cosas, porque nuestra diversidad es fuente de grandeza y nos enriquece. Y debe seguir enriqueciéndonos. Pero esa diversidad tiene que anudarse con fuerza a un principio solidario, más necesario que nunca en estos tiempos.>>

<<La defensa, millora i creixement de l’autogovern, el desenvolupament d’una política activa de defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes, així com garantir la projecció exterior del nostre país, són els objectius principals que el Govern que aspiro a presidir desenvoluparà en matèria d’autogovern i identitat.>>


I finalment, us deixo enllaços per llegir més sobre les darreres enquestes que s'han fet per saber quines són les diferents tendències polítiques dels ciutadans.

"Més catalanistes i més d'esquerres", del 6 de setembre de 2012.
"Enquestapreelectoral a Catalunya", de setembre de 2012.


 
 
 

1 comentari:

estela bayarri ha dit...

Entrades al racocatala.cat molt recomanables per seguir sobre el tema:

"Els motius dels contraris a la independència són bàsicament identitaris

Els que s'oposen a la llibertat de Catalunya ho fan sobretot per raons identitàries i de nacionalisme espanyol, mentre que els motius independentistes són essencialment de millora de les condicions de vida

http://www.racocatala.cat/noticia/26662/motius-dels-contraris-independencia-son-basicament-identitaris"

"Opinions: El No-nacionalisme

http://www.racocatala.cat/noticia/12866/opinions-el-no-nacionalisme"