per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

número u

Sempre desperta somriures i rialles entre els meus alumnes quan aprenen el nom del número 1 en català: número u. U. Sona [u]. No havia pensat mai abans que podia fer gràcia, perquè ni se m'havia acudit que pogués fer-ne, de tan natural que és aquest número per a nosaltres des que som ben petits i aprenem a comptar. Quan dic 'abans' vull dir quan era una “simple” parlant i no una analitzadora constant i apassionada dels mecanismes de la comunicació i el llenguatge.

Faig classes de català a alumnes que s'estan preparant per ser professors d'anglès. Aquests solen ser nord-americans o d'altres nacionalitats ben diverses: eslovacs, hongaresos, anglesos, italians... per citar-ne els més recents. Estan fent un curs per obtenir el diploma TEFL (Teaching English as a Foreign Language), per ser acreditats per poder donar classes d'anglès. Una de les activitats que tenen en el programa del curs és la d'assistir a una classe d'una llengua la qual no coneguin. Aquí és on entro jo en joc. La classe en qüestió és de català. Són alumnes que acaben d'arribar a Barcelona, així que no han tingut quasi contacte amb el català. Menys a Barcelona, que si han tingut algun contacte ha estat amb el castellà i, si han tingut sort, una mica amb el català. Aquesta classe els serveix per adonar-se del que és aprendre una llengua estrangera sense tenir-ne coneixement i des d'una metodologia comunicativa i totalment integradora en la llengua impartida. La meva classe està dividida en dos dies d'1 hora i quart cadascuna i parlo des del primer moment en català. És sorprenent, emocionant i esperançador veure com aquests alumnes en dues classes aprenen una mica la nostra llengua i fan el primer pas a l'hora d'entendre algunes coses de la nostra cultura, del lloc on han arribat per viure durant un temps, moltes vegades amb desconeixement absolut que aquí es parlen dues llengües i moltes coses més.

I tornant al tema del post d'avui: algú ha tingut alguna experiència amb el “número 1/u” en català? És molt divertit l'àudio d'un dels llibres que faig servir, de Castellnou, en una activitat en què es diuen uns números de telèfon, amb unes veus molt modulades i “perfectes” (que no deixen de fer força gràcia, semblen locutors!), i per exemple: “El número sol·licitat és el 'sis u u dos quatre u u u cinc'”. Ara a mi també em fa gràcia: “u u u”! Uh! Uuuuhhh!