per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

pijama o mitjons? intent fallit de recuperació lèxica

- Portes pijames?
- Mitjons? No.
- No, pijames.
- Ah! Pijama!


Com es pot donar un diàleg d'aquesta mena? Aquest diàleg real, m'ha portat a repassar quins són els mecanismes d'emmagatzematge del lèxic i els processos de recuperació d'aquest. Hi ha moltes teories i models que ho intenten explicar. Sempre m'ha interessat com els errors que es donen en la producció i la comprensió del llenguatge ajuden a l'hora d'intentar esbrinar la ruta que es dóna des que sentim una paraula fins que l'entenem (o no) o des que triem una paraula i la diem (amb algun o sense cap error).


<<Los errores por sustitución, sobre todo de un fonema por otro, son muy comunes en el habla espontánea. Estos se originan desde el proceso en el que la mente del hablante elige una palabra. Es como si en nuestra mente existiera un lexicon, o diccionario mental, con varias carpetas donde las palabras estarían clasificadas por su significado, su forma fónica y sus rasgos sintácticos. Estas carpetas mentales se combinan para poder elegir la palabra adecuada y esas palabras se depositan en una bandeja dispuesta para la emisión. Es en la combinación de estas carpetas donde se puede producir el error, combinando de forma incorrecta significado y significante. Los errores de sustitución, tanto semántica como fonética estarían provocados en el momento de elegir dentro de la carpeta de significado. Elegimos mal el campo semántico o dentro del mismo campo elegimos mal la entrada.>>

En Mendizábal de la Cruz, N. (2004) “Los errores espontáneos en laproducción lingüística”.


El cas que avui analitzo no és un cas d'error en la producció, sinó en la comprensió. Tornem-hi. Com s'ha pogut entendre mitjons quan l'altra persona havia dit pijames?
En realitat, aquesta persona vaig ser jo. No vaig sentir bé la paraula, ben al contrari, vaig sentir només un fonema j i una s final. Sí que vaig entendre la pregunta "Portes...?" així que esperava sentir alguna paraula del camp semàntic de roba. En no entendre la paraula, però sentir la s final, devia buscar pel meu cervell paraules plurals i va ser el fonema de la j que em va fer triar la paraula mitjons. Tot això va passar en mil·lisegons. Però deprés d'haver-se donat aquest petit diàleg és quan el meu cap va intentar entendre la confusió. I aquesta és la teoria que sostinc. El meu cervell va voler recuperar la paraula primer buscant per la 'carpeta' de camp semàntic i després va recórrer a fer una analogia fonètica.

<<Los modelos interactivos sostienen la existencia de muchos procesos actuando en paralelo e incluso en diferentes niveles.
Bajo estos supuestos de la teoría lingüística, Dell estructura su modelo en tres niveles (sintáctico, morfológico y fonológico), un conjunto de marcos estructurales para cada nivel (tactio frases) donde actúan las reglas categoriales correspondientes, y una red léxica (lexical network).>>

En García Chico, T. (1992) “Mecanismos de producción fonológica en la producción del lenguaje”, Universidad Complutense de Madrid.


I per què el meu cervell no va trobar la paraula pijames a l'armariet de la roba, concretament al calaixet de la roba que ens posem a la nit? Perquè pijames no és correcte en aquest context, ho és pijama. I és que el meu interlocutor londinenc parla català, però encara comet alguns errors ;)

Expliqueu-me les vostres confusions, els vostres intents fallits de recuperació lèxica, les vostres errades a l'hora d'escollir l'ítem adequat dins dels calaixos de categories semàntiques!

Per cert! Que amb tot això estic pensant de comprar-me un pijama d'aquells amb mitjons incorporats, en anglès un footed-pyjamas. Què us en semblen aquests models? El Lucky green o l'Ugly Christmas? (No us en perdeu la col·lecció sencera)