per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dissabte, 20 d’octubre de 2012

tocar el dos

Corre un e-mail una mica ximplet, però alhora molt divertit, que és una hipotètica carta dirigida al ministre Wert fent referència a les seves paraules d'espanyolitzar els catalans. Ja fa dies que al Twitter hi havia el hashtag #espanyolisado amb el qual la gent anava piulant frases fetes catalanes traduïdes literalment al castellà. La meva contribució va ser:

Es para alquilar sillas! (en algun lugar) (senyu... com diem l''-hi' de 'llogar-hi'?) #espanyolisado @asbaymar

Bé, doncs ara he rebut aquest correu que sembla un compendi de totes les ocurrències. Estava pensant com explicaria totes aquestes gracietes, frases fetes, l'humor que en desprenen, a una persona que no fos d'aquí, és a dir, que no dominés bé (o gens) ni la llengua catalana ni la castellana. I pensava que, si aquesta persona parlés anglès, traduint-li les frases de manera literal a l'anglès també aconseguiria l'efecte d'absurditat. Encara que s'ha de dir que la gràcia de debò ens la fa als catalans pel fet de saber que aquella frase feta és tan comuna, habitual i funcional per a nosaltres i, alhora, de ser conscients que en l'altra llengua perd el sentit i sona estranyíssima. Una de les múltiples grandeses de ser bilingüe o, encara més, políglota!

La màxima diversió s'ha esdevingut quan he traduït "tocar el dos": "to touch the two?". "Hey, I'm touching the two! See you later, bye!".


Sense sentit. Però aleshores he pensat: i el sentit real? I l'origen d'aquesta frase feta? El sabeu? (No mireu encara el final, que hi ha l'explicació; intenteu pensar quin devia ser l'origen). Jo he començat a imaginar que potser en el passat, abans de marxar d'un lloc, s'havia de tocar alguna tecla (amb el número 2, misteri!), o bé relacionat amb un telèfon, un ascensor (no, massa modern...). I vosaltres què heu pensat? Doncs a continuació us en deixo l'explicació.



No toquem cap número. Aquesta expressió prové de l'evolució de la paraula “dors”, (...) és a dir, espatlla o esquena. I com sempre, té el seu origen fa molts anys, (...) quan el mitjà de transport eren els carros i les diligències. Els carros eren tirats per cavalls i què es feia si es volia moure el carro? Se li tocava el dors. (...) L’evolució fonètica ha fet que del dors, en català antic, es passés a dos. I tocar el dos vulgui dir marxar (…).”, extret de la Frankipèdia de rac105.



L'havíeu endevinada? M'ha encantat! Tocar el dors del cavall que tirava d'un carro perquè comencés a caminar i, així, marxar!


Voleu compartir el que havíeu pensat? Altres frases fetes que us agradin, d'aquestes que traduïdes son tan gracioses? Compartiu-ho als comentaris!