per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dissabte, 27 d’octubre de 2012

veu vellutada

<<La veu del Salva Racero (Manresa, 1975) és preciosa, lleugera, ampla, rodona, generosa i evoca la textura de la pell d’un préssec: vellutada i fina però madura, tècnica i ben posada.>>

Casualment vaig llegir aquesta presentació que feia una periodista de Salva Racero, el cantant dels Lax'n'Busto. Què és el que té d'interessant? Diverses coses. La primera que em va cridar l'atenció va ser això de la veu vellutada, que trobo que és una qualificació de la veu preciosa i molt evocadora. I perquè a més va ser el que un alumne una vegada em va regalar. Què vull dir? En una classe va preguntar com es deia aterciopelada en català. El que pretenia era descriure la meva veu. Això és el regal a què em refereixo.


I la segona cosa: en el post d'ahir tornava a parlar de la sinestèsia. I això n'és una! Agafar un adjectiu que aniria relacionat amb alguna cosa que podem tocar (tacte) i aplicar-lo a una veu (que percebem amb l'oïda). Una sinestèsia tan bonica! La sinestèsia serveix per evocar, i us asseguro que amb mi aquesta ho ha aconseguit des que la vaig sentir per primera vegada, no recordo quan, però sé que quan era ben petita. I vosaltres què sentiu?


I en altres llengües com funciona?

En castellà ja sabem que també es parla de voces aterciopeladas. En principi és la mateixa relació, però l'efecte pot no ser el mateix, ja que la paraula terciopelo i vellut són tan diferents a nivell formal, que això pot provocar moltes diferències de cara a la percepció que en té el parlant. I això és el que li va passar a l'alumne. No havia pensat que terciopelo era vellut i vellutada no li va agradar pas tant. Li agradava més aterciopelada, deia que sonava molt més bonic. Ai les percepcions i les subjectivitats! Quina és la vostra sensació al respecte?



Més coses curioses. Al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana per a vellutat -ada hi ha l'accepció que fa referència a la veu: “fig Dit de la veu dolça i vibrant”. En canvi al diccionari de la Real Academia Española no. La definició que en fa l'EC, el DIEC i la RAE de vellutat -ada remet a que és “de vellut” o similar a aquest. Per tant s'ha de buscar la paraula vellut (per a la qual es parla del tipus de teixit que és). Però en canvi, en el Cambridge Dictionary, la definició de velvet (com a adjectiu) o velvety és la següent:

describes something that has a beautiful soft,
smooth quality or appearance, usually something dark or deep


Em quedo definitivament amb aquesta definició, descriu molt més la manera com jo percebo el que és el vellut o una cosa vellutada.

I quan fem referència concretament a una veu vellutada? Com ho definiríeu vosaltres? No mireu el que us deixo a continuació fins que hàgiu pensat una mica! Són troballes que he fet de persones que a la xarxa descriuen com és una veu vellutada. Compartiu les vostres percepcions/definicions!

a velvet voice would be smooth, mellow, harmonious and flawless


Smooth, deep, mellow, harmonious, sexy, deep, sigh. Just like velvet that you want to wrap around yourself and bury deep in.


someone doesn't say a lot of pauses when they speak and the words seem to "blend" together


veu vellutada, sensorial i elegant


la seva veu vellutada i tranquil·la i la precisió amb què expressava les seves preguntes i intervencions

una veu vellutada, de cadència harmoniosa, de timbre agradós, de dicció perfecta

- Hace dos meses que voy a clases de canto y me dijeron que tengo voz aterciopelada. qué quieren decir, que es fea?
- Nooooo, quieren decir que es hermosaa! aterciopelada viene del terciopelo (...) significa que tu voz es taaan suave y hermosa como el terciopelo!!!