per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 23 de novembre de 2012

la geniva de la gavina de la gàbia - intent fallit de recuperació lèxica

gàbia
gavina
geniva

Un joc de paraules? Paraules de tres síl·labes, que quasi tenen els mateixos fonemes vocàlics, però no exactament... Que quasi tenen els mateixos fonemes consonàntics, però no exactament... S'assemblen força, però...

Aquell joc de paraules que donades unes lletres has de transformar-les en una altra paraula a través de canvis de posició? Quasi... O per addició o eliminació de lletres? Quasi...

I doncs què és? L'inici d'un relat surrealista?
És el funcionament explícit d'un aprenent de català que fa temptejos per arribar a la paraula que vol dir:

  • Em fa una mica de mal la gàbia.
  • Què?
  • La gavina... ai, no, és un ocell, oi?
  • Sí...
  • La geniva!
  • Ah!

Després d'un diàleg d'aquest tipus (i després d'haver pogut parar de tronxar-me de riure una estona) torno a pensar en quins són els mecanismes d'emmagatzematge del lèxic i els processos de recuperació d'aquest, com vaig escriure no fa gaire en l'entrada sobre intent fallit de recuperació lèxica. Com els errors d'emissió ens ajuden a comprendre com pot estar funcionant el nostre cervell. En aquesta situació ha primat l'analogia fonètica.


Va, escriviu als comentaris casos divertits similars a aquest! Tincs ganes de riure una estoneta més!