per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dissabte, 10 de novembre de 2012

potent, no omnipotent


<<L'escola és potent, però no omnipotent.>>


Carles Martínez d'ERC va pronunciar aquesta frase ahir al debat sobre política educativa que es va celebrar a la seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya, d'on sóc col·legiada. Hi participaven cinc polítics d'ERC, ICV, PP, PSC i CiU (aquest va ser l'ordre d'intervenció).


La frase em va agradar pel seu significat i també pel joc entre les paraules potent i omnipotent. Les defincions dels dos adjectius són les següents:


potent
adj 1 Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. Un país potent. Una bomba potent.


omnipotent
adj 1 Que té el poder de fer tot el que vol.
2 hiperb Que té un gran poder.


omni- és la forma prefixada del mot llatí omnis, que significa 'tot'. Ex.: omnidireccional, omnipotent.

Per tant, el que podem extreure de la frase de Carles Martínez és que l'escola pot, té força, produeix grans efectes, però no pot fer tot el que vol ni ho pot tot.

Què més m'ha suscitat? Se m'ha encès la curiositat per saber si aquesta frase s'ha fet servir en altres ocasions, en català, en castellà i en anglès. I he trobat la frase referint-se a, per exemple, la publicitat, dient que aquesta ajuda a vendre però no ven per si mateixa. O referint-se a estats, per exemple als Estats Units, per part d'un diari francès que deia que els EUA són potents, però no omnipotents i que, per tant, necessiten aliats.


Però el que m'ha deixat amb la boca oberta ha estat el que he trobat en una pàgina web anomenada “Relationship Management 101 Online Resources” sota un article amb el títol de “Divine expectations by women”. Hi diu que les dones busquen que els homes siguin powerful, perceptive i present, adjectius que relaciona amb Déu, respectivament, omnipotent, omniscient, omnipresent. I continua:

<<So, Who is OMNIPOTENT? Not the man. He is not God. God is OMNIPOTENT. The word “Almighty,” in the scriptures quoted to the right, means OMNIPOTENT. Men are potent but not omnipotent. When a woman is demanding more power than a man has to give, God is the answer to her need. Only God is OMNIPOTENT. He does it all perfectly the first time and no man can do that and especially not consistently.>>
 
Així doncs, els homes són potents, però no omnipotents. Només Déu és omnipotent. I què passa amb les dones? No en parla pas. Però jo suposo que treballar, tenir cura de la família i els fills, ocupar-se de la casa, tenir moltes responsabilitats, poder pensar i fer més de dues coses alhora, tenir aficions, planificar, i un llarg etcètera, sí que ens fa omnipotents a nosaltres, oi?


Bromes a banda. Què en penseu de tot plegat? Què us ha despertat en vosaltres tot aquest poti-poti de reflexions i declaracions?
 
Jim Carrey a Bruce Almighty (2003)