per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

diumenge, 4 de novembre de 2012

qui riu l'últim...

 
...es peta de riure!

Estava llegint un article d'opinió i vaig trobar aquesta frase, que em va fer aturar i somriure (llegiu-lo i sabreu qui es petarà de riure...). Era una transformació de la dita "Riu bé qui riu el darrer". O la sabeu d'un altra manera? Hi ha moltes maneres de dir-la i en moltes llengües. Jo, la que més he sentit és la de "qui riu l'últim riu millor". Podeu veure en aquesta pàgina de l'Institut Cervantes, com es diu en altres llengües i diverses explicacions.
<<Significado: Recomienda no cantar victoria antes de tiempo. También se emplea para aludir a la alegría que se siente al finalizar algo con éxito. Puede tener un sentido irónico, al decirlo quien ha sido el primero en alcanzar alg que pretendía al mismo tiempo un rival.>>

Buscant-ne més informació, he trobat molt interessant el document sobre refranys d'Alfonso i Seguí, "De refranes y cantares tiene el pueblo mil millares".


<<El uso de los refranes se incluye en el ámbito del nivel popular; en él abunda la subjetividad, se economizan considerablemente los medios lingüísticos y aparecen numerosas apelaciones al oyente. Relativo a esto podemos señalar que los proverbios y refranes son expresiones de contenido moral y didáctico que se transmiten de manera oral.>>

 
I per trencar una mica més els esquemes, què us semblen aquestes altres troballes?



Qui riu l'últim és que és molt curt per entendre acudits!