per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dijous, 1 de novembre de 2012

transcripció fonètica i ela geminada al gran dictat

Sempre tinc per defecte els subtítols quan veig la televisió. Em fascina veure com subtitulen programes en directe, perquè han d'estar escrivint en aquell mateix moment, simultàniament. Però vaig detectar una "fallada" quan veia El gran dictat. Resulta que quan fan el gran dictat final, en els subtítols apareixia la paraula que dicta l'Òscar Dalmau, ben escrita. Així que el concurs, per al telespectador que tenia el subtítols (originàriament adreçats a persones amb deficiències auditives, però molt útils també per a gent que aprèn català i altres casos i situacions), perdia la gràcia i l'emoció d'intentar pensar com ho escriuria, perquè ja veien el resultat. Quina va ser la gran sorpresa que vaig tenir quan, en el programa del 30 d'octubre, vaig veure que per a una de les paraules estava subtitolat: "taral·lajà". I vaig pensar: "Ui! Què hi han escrit aquí? Que malament...". L'Òscar torna a dictar i un altre cop surt la paraula escrita així. Però... ah! Veig que ho posa entre barres inclinades: "/taral·lajà/". Caram, estaven fent servir una transcripció fonètica! No perfecta, no utilitzant l'alfabet fonètic internacional del SIL, però una aproximació a una transcripció perquè la persona que estigués veient el programa llegint subtítols pogués gaudir també del joc i de fer l'intent d'escriure-ho bé. La següent paraula m'ho va acabar de confirmar: "/idrusféra/". Vinga, escriviu-ho! (Imagineu-me dient-ho a la manera dels crits imperatius d'en Dalmau)


  Sí, hidrosfera.


Una altra cosa que em va fer molta gràcia va ser veure que la (aproximació de) transcripció fonètica té les mateixes "trampes" que la pronúncia de l'Òscar. Quan una esdevé fan i aferrissada seguidora d'aquest programa, descobreix alguns trucs per escriure bé les paraules. Un d'ells és que l'Òscar pronuncia les eles geminades diferent de les eles. Gran tema, aquest! Pot ser que molts hàgiu pensat que és clar, que la ela geminada es pronuncia més el·la, més [el::::::::::::a] (no sé com escriure-ho perquè m'entengueu, però ja m'enteneu!). Suposo que altres sí que sabeu que això, en els nostres dies, és un mite: la ela geminada sona exactament igual que la ela normal. No és pas més velar ni més llarga. Dieu diferent til·la i pila? Els que respongueu que sí, us esteu deixant portar per la grafia, perquè til·la és una de les paraules que més o menys tothom sap que s'escriu amb ela geminada. Però què me'n dieu de les paraules pupil·la, capil·lar, pàl·lid, cal·ligrafia, cancel·lar! Potser aquestes no les teníeu tan clares! Jo encara em sorprenc de paraules que s'escriuen amb ela geminada, que oblido! Per convèncer-vos-en més, mireu aquesta llista de paraules que van amb ela geminada i al·lucinareu (a[l:::::::::::::::::::::]ucinareu!) de quantes n'hi ha. I si realment pronunciéssim diferent les eles, no faríem tantes faltes d'ortografia i no haríem d'estudiar aquestes llistes; ens basaríem en la nostra pronúncia. És molt fàcil dir que pel·lícula, goril·la i col·lecció van amb ela geminada, oi que sí? Són les típiques!

I per què tenim aquesta grafia? Una mica d'història:

<<En català antic s'utilitzava la grafia <ll> per a representar els sons de ela geminada, igual que en llatí. Posteriorment, el fonema lateral palatal /ʎ/, que no existia en llatí, va passar a representar-se també amb <ll>. Davant aquesta confusió, alguns optaren per separar gràficament les eles de la ela doble mitjançant l'ús del guionet.(...)
Mossèn Antoni M. Alcover proposà al Ple de l'IEC la grafia <l·l>, amb el punt volat com a marca diacrítica.>>


L'etimologia està molt bé, però a molts suposo que no us semblarà gaire útil ni d'ajuda a l'hora d'escriure les paraules en català. En canvi, fa un temps vaig descobrir quelcom més pràctic (per a d'altres). Hi ha una certa correlació entre paraules que en català s'escriuen amb ela geminada amb paraules en anglès que van amb doble ela. Per exemple, goril·la ('gorilla'), col·legi ('college'), paral·lel ('parallel'), col·laboració ('collaboration')...


Una crida d'atenció que vull fer. La ela geminada s'escriu amb un punt volat al mig de les dues eles, no pas un punt normal. És un error tipogràfic posar-hi un punt normal, que a més pot provocar problemes en un text, ja que el document detecta un punt i considera que allà hi ha dues paraules i, per tant, pot separar-les:

<<Estimada, tranquil.

La, arribaré tard.>>


Lleig, oi? I perillós. L'”estimada” estarà enfadadà perquè la seva parella arriba tard i a sobre el primer que llegeix és “tranquil” (<<Em parla en masculí? Què s'ha cregut?>>) El punt volat és molt bonic, és original i és més finet. Ah! Que on és el punt volat? No dissimuleu, hi haurà algú de vosaltres que no sabia ni que aquest punt era diferent! Jo m'ho he trobat moltes vegades a les meves classes. És a sobre del 3, heu de prémer majúscula + 3 i ja el teniu, tan bufonet: ·


Una anècdota final. Per aprendre les paraules que van amb ela geminada hi ha una regla: paraules que comencen amb il-, mil-, col- i al-. Per suposat que no totes les paraules que comencen així s'escriuren amb ela geminada, vet aquí les excepcions. Però bé, ajuda una miqueta. I com recordar-se d'aquests començaments? A la meva escola de petita, se les van empescar molt bé i van crear una norma en forma de cita: "Il·lustre Mil·lenari Col·legi Al·leluia". Al·leluia era el nom de la meva escola! No se m'ha oblidat mai.

2 comentaris:

Hotels amb encant ha dit...

Una curiositat:

Mireu com escriu la "l" la plana del SALC; com si hagués estat escrit amb una màquina d'escriure usant un 1! La tipografia emprada ho amaga, però això es fatal per a la indexació!


La ela geminada

Contràriament al castellà, la nostra llengua té, com el llatí, I'italià, etc., la ela geminada, és a dir, el fonema /1/ repetit o doblat. Per no confondre'l amb el fonema palatal /11/, escrivim la ela geminada amb un punt volat (1·1).

estela bayarri ha dit...

Caram! Que curiós. És cert. Primer quan m'ho he mirat, he pensat que devia ser una lletra 'l' perquè molt sovint s'assembla moltíssim al número '1' (com aquí es pot veure), però és realment un número '1'! Podeu enviar aquest mateix comentari a la pàgina del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada(www.l·l.cat). Gràcies pel vostre comentari i les vostres observacions!