per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 28 de desembre de 2012

escatologia nadalenca catalana


caganer -a
[1803; de cagar]
1 m 1 adj i f Que caga sovint.
2 FOLK Figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos.

tió
[s. XIV; del ll. tītio, -ōnis, íd.]
m 1 Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.
2 FOLK Tronc gros que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.


(...) Els dies suaus i temperats de finals d'estiu van anar portant els primers vents de tardor amb les seves flaires de fums de llars de foc. I de sobte, un matí de finals d'octubre, es trobà entaforada en un cos d'experta pastissera especialista en panellets: havia arribat la Castanyada. Amb el seu grup d'alumnes, va mostrar els secrets i les excel·lències d'aquests dolços en forma de pilotetes arrebossades de pinyons. Una safata sencera van omplir en un tres i no res. Tothom estava entusiasmat amb les mans a la massa mai millor dit, però encara més delectant-se en la posterior degustació d'aquells pastissets tan simpàtics. Sorprenentment poc després, les festes nadalenques ja van aparèixer, envoltades d'il·lusió i aquesta vegada acompanyades d'un nou gran repte: fer entendre que els catalans no som tan coprofílics com sembla (o sí). Perquè quan va començar a haver d'explicar les tradicions de l'època, es va adonar que la feina se li complicava. A un tros de tronc amb cara somrient i barretina, el barret típic dels habitants del país, l'estimat Tió, se li dóna de menjar pastanagues i bombons de licor, i la nit de Nadal caga regals quan els nens li canten cançons i li foten de cops de bastó (i se l'obliga amb imperatius directes: Caga Tió!). Que també, hi ha una emblemàtica figura del pessebre que se situa normalment vora el riu o una mica amagadet darrere un arbre o un pou, ja que està amb els pantalons abaixats fent les seves necessitats (i també porta barretina!, i faixa, un altre complement del vestir dels habitants) i que es diu, com no podria ser d'una altra manera, caganer (cagón; les traduccions al castellà sempre resultaven massa còmiques perquè l'interlocutor se les pogués prendre massa seriosament). Que si a la fira de Reis de la Gran Via hi ha unes llaminadures ficades en gibrelletes amb forma de gran caca cargolada comestible... No va ser una tasca pas fàcil. En realitat, des d'aquelles dates, els alumnes i ciberalumnes materialitzats se la miren amb uns altres ulls. (...)

"Gran assortiment en caques"
Fira de Reis de la Gran Via
Barcelona, desembre 2012
Extret d'un relat propi
escrit el febrer de 2011