per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dissabte, 1 de desembre de 2012

il·lusionisme literari

<<A l’escenari hi aniran apareixent lletres: la H de l’il·lusionista Hausson esdevé la B de Brossa, i de la cal·ligrafia xinesa passem a la R de Rei, mentre una E d’Enrique dissecciona un autòmat que levita, una A d’Alain apareix dins d’un barret juntament amb coloms i la carta J de trèvols surt de la mà del mag.>>

Així s'anunaciava l'espectacle "Les lletres de la màgia" que va tenir lloc el dia 26 de novembre a la biblioteca Can Fabra de Sant Andreu (Barcelona). Hi vaig anar com a dinamitzadora d'un grup del Quedem? I va ser una tarda ben... màgica!

Les expectatives de tots nosaltres eren diverses. Amb aquell títol tan evocador ens havíem imaginat moltes coses. Una participant s'havia imaginat lletres que es transformaven, que feien coses misterioses. Un altre va expressar estar molt interessat ja que ell feia il·lusionisme i li encantava la literatura, i també lligava ambdues disciplines. I jo?
Per a mi, havia de ser una tarda de màgia en directe, relacionada amb la literatura i compartint tot això amb un grup de persones a qui també els intrigaven les dues coses. Tot plegat podia portar moltes sorpreses, sens dubte.

I per fi, a l'escenari tres persones, una noia tocava un saxo, mentre sortia la parella de mags. Ell, mag de dalt a baix, la roba, el posat, el tarannà... Ella, autèntica ajudant de mag, amb el seu vestit avellutat i els seus moviments àgils a l'hora de facilitar els materials. I els objectes màgics: no hi va faltar el bastó que es converteix en mocador, el paper de diari que s'esmicola davant dels teus ulls per tot seguit obrir-se de nou completament sencer, les anelles de metall sense obertures de cap mena que per art de màgia s'entrellacen formant cadenes, la bola daurada que flota darrere d'un a tela negra, jocs de cartes i el colofó final de coloms que apareixen i tornen a desaparèixer.

I la literatura? De manera ben encadenada els trucs s'alternaven amb referències a llibres clàssics i antics que han tractat sobre aquesta ciència oculta, com també a novel·les en què la màgia hi ha tingut algun paper en l'argument, des de Santiago Russiñol a Màrius Carol o Carlos Ruiz Zafón. Lectures de fragments d'aquests llibres feien de teló de fons dels trucs que s'anaven desenvolupant de la mà del prestidigitador, creant un clima més màgic encara.

Tots aquests llibres estan disponibles a les biblioteques del país. Quina gran riquesa que tenim amb aquesta xarxa de petits temples de la saviesa i del coneixement! I els mags? D'on venien? Ni més ni menys que de la botiga El Rei de la Màgia del carrer Princesa, fundada el 1881. Hi heu passat mai per davant? Hi heu entrat? És digne de veure aquella porta d'entrada, el rètol i els aparadors, tan antics, que guarden tant de misteri i d'enigmes! Tàpies i Brossa van homenatjar la botiga amb gravats i poemes, respectivament.

I ara m'agradaria que em diguéssiu vosaltres: quina relació havíeu fet en els vostres caps quan heu llegit "Les lletres de la màgia" i sabíeu que tindria alguna cosa a veure amb màgia i literatura?