per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 25 de febrer de 2013

oblidar, recordar: inventar?

Avui he trobat un paper escrit entre paperets i notetes que tinc amb cites, referències, coses que he sentit, llegit, pensat...

Olvidar es inventar que algo no pasó. Recordar es inventar que algo pasó.

Ho vaig llegir i anotar en aquest paperet el març del 2009, quan llegia la novel·la de Enrique de Hériz (2004), Mentira.

Una novel·la en què realitat i ficció s'entrecreuen per apropar-nos a la veritat. Una reflexió sobre l'art de narrar el passat (el joc de contar mentides) i sobre la credulitat, les relacions humanes i les mentides que les lliguen, sobre ritus i mites, sobre la textura sentimental de què estem fets. Passió per la història i per les històries.”


És una novel·la que em va lligar des del primer moment, no podia parar de llegir. Hi ha dues narradores, la mare i la filla, antropòloga i meteoròloga, respectivament; la segona cerca la veritat de les històries de la família. A més de tenir una trama molt interessant, per les coses que els passen als personatges i les relacions entre ells, hi ha històries del passat de la família, d'història (per exemple, narra la batalla de les Illes Formigues) i d'antropologia (sobre tribus i temes antropològics). Al final del llibre, l'autor diu què és basat en la realitat i què és ficció. Encara més, part de la història passa en un poble fictici, Malespina, que és en realitat Calella de Palafrugell. És un llibre que pot agradar a molta diversitat de gent.

Però tornem a la cita inicial:


Oblidar és inventar que alguna cosa no va passar...”


S'ha de llegir i rellegir per entendre bé tot el significat subjacent.

Recordar és inventar que alguna cosa va passar...”

També s'ha de mirar i remirar, pensar i tornar a pensar. Oblidar i recordar es consideren antònims i les definicions que aquí s'hi donen estan basades en això. Heu reflexionat alguna vegada en aquest fet, que la memòria és en realitat una recreació, reformulació, o com aquí es diu, invent de coses que han passat? O creieu que la memòria és fidel, és verídica, és objectiva d'uns fets que van ocórrer? Espero els vostres comentaris! Avanço que a la propera entrada, us mostraré el terme recordar des d'una altra definició i perspectiva, que em va impactar molt, que vaig trobar preciosa...

I per acabar, us deixo unes quantes cites que he trobat amb jocs de paraules i pensaments amb els termes i conceptes recordar (remember) i oblidar (forget).


Forget to remember
Oblida't de recordar


Remember to forget
Recorda't d'oblidar

Often in life we forget the things we should remember
and remember the things we should forget
Sovint a la vida oblidem coses que hauríem de recordar
i recordem les coses que hauríem d'oblidar


It's hard when you forget what to remember,
but it's harder when you remember what to forget
És dur quan oblides allò que has de recordar,
però és més dur quan recordes allò que has d'oblidar


Amb quina us quedeu?