per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimarts, 12 de març de 2013

estrelles a foc baix

Preciós, quin títol més bonic, tan evocador, tan metafòric! (Metàfores una altra vegada). Feia estona que llegia articles i notícies sobre alimentació, per a escriure la meva darrera entrada al meu bloc de nutrició i salut. Estava buscant més informació sobre els mites de la dieta mediterrània i el moviment Slow Food. I de sobte em vaig trobar amb una notícia d'El País que portava aquest títol. “Estrelles a foc baix” em va evocar un plat de sopa d'aquelles estrelletes, fetes lentament i, és clar, a foc baix. De fet vaig pensar que les estrelles serien la metàfora d'una altra cosa, en realitat no havia pensat en les estrelletes de sopa, això se'm va ocórrer després.

I què era? Doncs res d'això. El títol i l'article fa un joc de paraules constant amb el mot estrella.

<<Benvinguts a la Lluerna, el local que regenten Víctor Quintillà i Mar Gómez, il·luminat l’any passat amb una estrella Michelin.

El seu restaurant, l’estrellat Celler de Can Roca (…), tanca des de fa un temps tots els dimarts.

Roca parla de la densitat d’estrelles que té el territori català per reivindicar la seva gastronomia. A Catalunya hi ha 41 restaurants amb una estrella Michelin, set amb dues i dos locals amb tres distincions.

Un ganivet, instrument imprescindible en totes les cuines, amb o sense estrelles.>>

Les estrelles esmentades són les que la Guia Michelin atorga a algun restaurants com a reconeixement de qualitat i excel·lència. Per tant, s'està fent referència tota l'estona a restaurants guardonats amb aquest premi. La "densitat d'estrelles que té territori català" és perquè Catalunya té molts restaurants emb estrelles.

I quan diu l'estrellat Celler de Can Roca, què heu pensat?...
Hi haurà que haureu pensat que vol dir que té moltes estrelles, com un cel estrellat (o estelat/-da), ple d'estrelles (en el cas d'aquest restaurant, tres, la màxima qualificació). Hi haurà que haureu pensat que potser les coses per al restaurant no estaven anant gaire bé, o molt malament, que s'havia estrellat. Ai! Doncs això és perquè el pilot automàtic castellà del vostre cervell s'ha posat en marxa i heu fet servir el diccionari que no tocava. Perquè estrellar, com a trencar, xocar..., no és correcte en català; en català és estavellar.


I “a foc baix”, per què?

<<Tornar a ser artesans. Treballar el producte que ens resulta propi, proper. Beure de la font de l’slow food. Són algunes de les premisses a les quals apunten diversos cuiners. Carme Ruscalleda parla de la crisi com d’“una boira grisa” que ho perjudica tot: “Crec que hem d’apostar pel valor de la feina ben feta i potenciar els productes de proximitat amb una oferta de qualitat ben equilibrada al preu”.>>
"Estrelles a foc baix", per Ana Panteloni, a El País, 28.02.2013.

“A foc baix” fa referència a la filosofia i moviment Slow Food, de productes de proximitat, propers, propis, la feina ben feta i una equilibrada relació qualitat-preu. I sembla que molts cuiners de restaurants amb estrelles estan apostant per aquests valors.

I de quin recurs literari es tractaria (repetir una mateixa paraula diverses vegades en un text)? N'hi ha molts recursos literaris que fan servir la repetició d'un mateix mot amb diferents objectius. Us en deixo tres. I us convido a buscar-ne més, a inventar-vos textos utilitzant-los, comentar el que hàgiu pensat en llegir l'anàlisi i reflexió d'avui.

L'epífora (del grec ἐπιστροφή, "retornar") és el recurs literari oposat a l'anàfora. Consisteix en la repetició de la mateixa paraula o grup de paraules al final de frases, oracions o versos successius. És un recurs molt empàtic a causa de l'accent que posa sobra la darrera paraula de la frase.

L'anadiplosi és un recurs literari usat en poesia que consisteix a repetir la mateixa paraula (o grup de paraules) al final d'un vers i principis del següent, de manera que es forma un efecte fonètic d'atenció del receptor, que subratlla la importància d'aquells mots i fa una pausa en el ritme de recitació general

En lingüística el pleonasme és una figura retòrica en la qual existeix redundància entre termes contiguts d'un mateix enunciat.

[font de la fotografia: