per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimecres, 13 de març de 2013

Les Corts sona com...

El Barça i el Milan jugaven ahir al vespre al Camp Nou, a Les Corts. D'això parlaven a "Els Matins" de TV3, quan l'Helena Garcia Melero va sentir pronunciar el nom del barri per un contertulià i va dir-li que, de tanta passió amb què parlava, fins i tot l'havia pronunciat amb o oberta, assemblant-se aleshores a la paraula cor. Corts, passió, sentiments, cor. Però acabava dient l'Helena que aquest nom s'havia de pronunciar amb la o tancada.

Apa! Em va sobtar molt tot aquest comentari perquè jo també ho hauria pronunciat amb o oberta i no perquè em deixés portar pels sentiments o per la passió; sempre ho he dit així. Què estava passant?...




Vaig començar a fer la meva habitual recerca lingüística quan alguna cosa em ressona, trontolla, grinyola i... Sembla que la Garcia Melero tenia raó (normativament parlant). En el capítol número dos dedicat a les vocals de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, trobava la taula següent:

[ɔ]
Castellbò, el Coll, dona, repòs, ressò, soca
[o]
camió, cançó, les Corts, poma, senyor, Sóller
Aquest sistema és propi del central, el nord-occidental, el valencià i part del baleàric.

Aleshores, per què la pronuncio oberta i no tancada si sóc de parlar central? Ah! El document seguia i hi havia uns quants matisos, entre ells els següents:

<<La tendència a convertir la [o] en [ɔ] en síl·laba inicial (o en monosíl·labs). A causa d’aquesta tendència, en la major part dels parlars, s’ha produït el canvi de [o] en [ɔ] en mots com ara com, crosta, flor, hora, nom, olla, plor, roig, soca, sol i sostre, i presenten vacil·lació en la pronúncia uns quants mots amb el diftong ou (jou, pou, tou) i diversos mots cultes (corts, mot, vot, zona). En aquests casos, són acceptables les diferents pronúncies.>>

Així doncs s'accepta que la o de Les Corts es pronunciï tancada o oberta. La meva reflexió final és que més val seguir pronunciant-la oberta si seguim l'analogia que va fer la Melero: Corts s'assembla a cor (sentiments, passió). Perquè si la pronunciem tancada em sap greu però haurem de pensar en cort i la primera cort que a mi em ve al cap és la de porcs! I vosaltres com la pronuncieu? Espero les vostres respostes per poder fer un petita estadística!

I gràcies a la cerca d'informació que he fet, ara us puc recomenar dues webs molt interessants: una sobre els sons del català i l'altre de dubtes sobre català oral, amb àudios i transcripcions fonètiques.

<<Web amb recursos i materials que s’han elaborat per facilitar l’ensenyament de la fonètica catalana, afavorint l'aprenentatge autònom de l'alumne, d’acord amb les noves directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior. També vol millorar l’ensenyament del català com a llengua estrangera i proporcionar recursos i materials de suport als professionals de l’assessorament lingüístic i de la logopèdia, entre d’altres.>>

 
<<Lecturanda és un portal sobre literatura adreçat a docents, alumnes i pares, que ofereix propostes educatives pensades per millorar la competència lectora. (…) Lecturanda és una iniciativa del Grup 62, el grup editorial més important en llengua catalana i tot un referent per a la cultura del nostre país.>>

[fotografia de Vegan Soapbox]

2 comentaris:

Tomaset ha dit...

No hi veig la data en què vas insertar aquest article però tanmateix et comentaré que per la comarca de la Ribera Alta del Xúquer, amb capital de comarca: Alzira, també pronunciem "corts" amb "o" oberta.

Salut.

Estela Bayarri ha dit...

Gràcies, Tomaset, pel teu comentari!
Vaig escriure aquesta entrada el març d'enguany.
Així ja veig que anem sent més els que ho pronunciem amb O oberta! :)