per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 8 de març de 2013

metàfora l'efecte x

M'agraden les metàfores , ho sabeu. No tant les metàfores poètiques, és a dir, trobades en textos bellament (bellesa) escrits (la metàfora com a figura retòrica), sinó les del dia a dia, les que apareixen de la màgia de la comunicació humana, que sempre està activa, en procés, i és creativa (creativitat) (la metàfora com a generadora de coneixement).

<<A través de la creación de nuevas metáforas somos capaces de aprehender la realidad en el shock de reconocimiento provocado por dichas metáforas.>>

Ahir, quan escrivia a l'altre bloc meu l'entrada “macrobiòtica i l'efecte como-agua-para-chocolate", em trobava que el meu mateix títol era una metàfora i el llibre en qüestió (Esquivel, L. (1989) Como agua para chocolate) és descrit com a pura metàfora. Volia compartir amb tots vosaltres aquestes noves troballes.

Però abans de seguir, la pregunta que us vull fer és: quan heu llegit el títol de l'entrada d'ahir “macrobiòtica i l'efecte como-agua-para-chocolate” sense haver llegit el text, què us ha fet pensar?

Perquè això es el que deia Lavid, analitzant Percy, que la metàfora ens sacseja de tal manera que ens fa veure la realitat des d'un nou punt de vista i, moltes vegades, ens descobreix trets d'aquesta que ens havien quedat amagats o que no havíem sabut mirar.

Fent una comparació una mica ximple, això és el que em passa amb els personatges del “Polònia” http://www.tv3.cat/polonia . Són còpies de persones reals, però que van una mica més enllà i es converteixen en un nou personatge. No obstant això, estan basats en els autèntics i saben imitar-ne les característiques físiques, gestos, de manera de parlar, veu, to, accent, i un llarg etcètera. I en algunes ocasions m'ha passat de veure un nou personatge i pensar que era “massa exagerat” en algun d'aquests trets, però després he vist el real i descobreixo que sí que fa aquelles coses, o que no m'havia fixat que, efectivament, el seu accent, to de veu, gestos, tarannà era tant així.

I ara ja parlant del llibre, el que deia més amunt, aquest és descrit en el pròleg com a “des de l'espai més íntim d'una casa mexicana, des de les històries de les criatures que neixen, estimen i moren a la cuina, des de les mateixes receptes, regades sovint amb les llàgrimes de les dones i transmeses de generació en generació, la força motriu de Como agua para chocolate està en la recreació de les paraules al servei d'una metàfora dels sentiments”.

<<
La escritora mexicana va a utilizar las más humildes herramientas del lenguaje de los peroles, el fuego y los ingredientes culinarios para ir más allá y abrirse paso hasta narrar una historia secreta de amor y deseo. Porque Laura Esquivel, como mujer que escribe y como autora latinoamericana, apunta claramente hacia el proceso creador del lenguaje mismo.>>

En l'entrada d'ahir us preguntava si havíeu tingut mai la sensació d'aquest efecte como-agua-para-chocolate. Avui us vull preguntar si heu inventat mai una metàfora per expressar alguna cosa que heu vist o sentit (amb les oïdes o amb el cor) i l'hàgiu batejat “l'efecte X” (X = paraula/es), com jo he fet. Si busqueu al Google “l'efecte en trobareu els ja coneguts “hivernacle, Doppler o papallona”, per citar-ne els tres primers que apareixen. M'encantaria conèixer les vostres metàfores!