per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimarts, 9 d’abril de 2013

acabar amb una llengua: etnocidi i aniquilació

Fa mig any, vaig escriure una entrada al bloc que es deia “nacionalisme?” on tractava d'esbrinar què amaga el terme nacionalisme, el qual és emprat de maneres tan diverses, i amb diferents tons i connotacions segons qui el pronuncia i on em feia la pregunta:

<<I per què doncs des que tinc us de raó no paro de sentir parlar dels "nacionalistes catalans" i no sento mai parlar dels "nacionalistes espanyols"?>>


Jo mateixa seguia dient:


<<M'he d'explicar molt millor, ho veig. On se sent això dels nacionalistes catalans és sobretot des dels polítics i mitjans de comunicació espanyols. Els catalans són nacionalistes, diuen. I a més, és dit com una cosa negativa, a evitar, despectiva i pejorativa. Però ells, de sí mateixos, no s'anomenen mai nacionalistes espanyols, ni tant sols nacionalistes!>>


Ahir, després d'haver escrit sobre la trista mort de les llengües, vaig trobar una conferència de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid que em va deixar ben sorpresa positivament, on parla sobre nacionalisme lingüístic espanyol i fa servir tot d'arguments amb els quals hi estic profundament d'acord. Està molt bé veure que lingüistes no catalans poden tenir sensibilitat i actitud autocrítica. Us deixo la transcripció dels fragments que més voldria ressaltar:

<<El inmigrante que llega a Madrid y se le obliga a hablar en castellano, eso no es nunca impositivo, hombre, se hace por su bien porque ha aprendido una lengua con la que se va a poder comunicar con 440 millones de personas. Fijémonos lo absurdo de este razonamiento: yo he calculado que hablando una media hora... para hablar media hora en español con 440 millones de personas, he calculado que necesitaríamos unos 36.000 años, ¿eh? ¡Evidentemente este argumento es absurdo! Pero se usa continuamente, y es absurdo, no tiene el menor sentido, y la gente se lo traga.>>
Juan Carlos Moreno Cabrera,
conferència “Lingüística y nacionalismo lingüístico español” a la UOC, juny 2009


Aquest fragment té un to irònic i divertit, però transmet veritats com temples. Va en la línia d'altres aspectes que he tractat anteriorment, com el concepte d'utilitat i necessitat d'una llengua. Us en deixo un resum per recordar-ho:...



<<L'argument ràpid, comú, el que molta gent creu, és que una llengua és una eina de comunicació i, per tant, si el més important és comunicar-se, la llengua que s'ha d'escollir és aquella que coneix tothom. A banda que això no sempre té una solució possible (...) és una matança directa i indiscriminada cap a la majoria de les llengües. Però és que el problema més gran que hi veig és que la definició és completament incompleta i, fins i tot, incorrecta. Una llengua és moltíssim més que una eina de comunicació! Us deixo una explicació ben clara i entenedora que en fa Víctor Alexandre:

(...) Una llengua, qualsevol llengua, no és només una eina de comunicació, (…) sinó que és, bàsicament, una facultat indestriable de tot un univers d'emocions i d'una visió única i irrepetible de la vida. (...) Tota substitució lingüística implica també una substitució cultural.”>>
Víctor Alexandre, sobre el llibre Llengua i emoció, recull d'escrits de diferents personalitats com Quim Gibert, Matthew Tree, Josep M. Terricabras, entre d'altres.

<<Vamos a ser sinceros: para acabar con una lengua la única manera es aniquilar físicamente a los que la hablan. Y así se acabó con el tasmano y se ha acabado con muchas lenguas del mundo, en América, sobre todo en América del Norte, exterminando físicamente a los que la hablan.
(...)
Luego está el exterminio cultural o etnocidio que consiste en convencer a esas personas que lo que hablan es una porquería, no vale para nada.>>
Juan Carlos Moreno Cabrera,
conferència “Lingüística y nacionalismo lingüístico español” a la UOC, juny 2009


Aquest darrer fragment espero que us hagi deixat reflexionat, aquest és l'efecte que ha tingut en mi. I que el darrer paràgraf, concretament (i malauradament) us hagi obert els ulls i fet pensar en algun cas ben proper (per no dir propi). Si voleu, us convido a deixar els comentaris que us hagin vingut al cap després d'haver llegit l'entrada d'avui. I encara us remeto a dues entrades que vaig escriure un temps enrere relacionades amb tot això: “utilitat de la llengua i exclusió social” i “canvi de llengua i anormalitat” i a la pàgina de Dialnet (portal de continguts bibliogràfics) amb els articles i estudis deJuan Carlos Moreno.


[imatge: "Ethnocide", de marv-bev a devianART.com]