per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 26 d’abril de 2013

ActiLinguA, 1 mes d'immersió lingüística

Aprèn català i/o espanyol
amb el meu nou mètode d'ensenyament-aprenentatge
A C T I L I N G U A
activitats i llengua
1 mes d'immersió lingüística

[English version, click here]
 
Funcionament

actilingua, 1 mes d'immersió lingüística, funciona a través de trobades individuals, en què tu i jo quedarem per fer alguna activitat interessant per a tu, en què jo parlaré en català/espanyol exclusivament, i tu parlaràs segons el nivell que tinguis i jo podré adaptar-me al teu llenguatge.

Durada i horaris

La importància està a fer una immersió lingüística durant un període de temps: 4 setmanes seguides (1 mes), 1 hora cada dia. En total: 20 hores en un mes. 20 hores de parlar català/espanyol fent una activitat interessant o útil, però sobretot real i contextualitzada. L'avantatge també està que em puc adaptar als teus horaris: cada dia podem trobar-nos en l'horari que et vagi millor. Això ho acordarem abans de començar la setmana.

Tipus d'activitats

 
Les activitats que farem van des d'acompanyar-te a fer alguna gestió (per exemple acompanyar-te al mercat o de compres, etc.), fer alguna acció quotidiana (per exemple mentre cuines), fer una volta, fins a proposar-te jo d'anar a alguna exposició o fer una activitat que hi hagi per la ciutat, fer alguna de les rutes que tinc dissenyades especialment per a aquestes ocasions, etc. Recorda que la importància està en immergir-se en la llengua cada dia una hora, durant quatre setmanes, fent una activitat real, autèntica, interessant i contextualitzada.

Molts estudis diuen que només escoltant 30 minuts de la llengua al dia, ja és suficient (amb els coneguts podcasts). En aquestes trobades no només sentiràs l'idioma durant 30 minuts, sinó que tindràs l'oportunitat de parlar-lo de debò, amb una persona nativa i titulada, que a més farà servir recursos i estratègies per afavorir-te la producció del llenguatge. No és tan important la quantitat, sinó la qualitat. Amb aquest mètode aprendràs a parlar i a fer servir el vocabulari real que parla la gent en les situacions normals i quotidianes.


Segueix llegint...

Motivacions i fonamentació teòrica

Des que vaig començar a dedicar-me professionalment a l'ensenyament de català o espanyol per a estrangers, vaig començar a adonar-me de les semblances i les diferències que hi havia entre l'aprenentatge d'una segona llengua o llengua estrangera (L2) i l'adquisició i desenvolupament del llenguatge (L1) en els nens petits.

Del 2002 al 2009 vaig treballar com a logopeda infantil i em vaig especialitzar en Intervenció Naturalista: vaig investigar, llegir i estudiar, vaig anar aplicant-ho tot a la pràctica d'intervenció logopèdica diària, vaig fer supervisions a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, vaig exposar en congressos i jornades, vaig publicar un article en una revista1 i vaig realitzar una tesina2 de màster sobre aquest tema.

<<Els orígens d'aquesta manera d'intervenir es troben en la forma d'entendre i d'explicar el desenvolupament del llenguatge. Vygotsky va formular la teoria sociohistòrica amb la qual defensa l'origen social del desenvolupament gràcies a la interacció amb les altres persones.

Bruner parla dels formats, que són interaccions rutinàries, repetides i amb un alt grau de predicció. Lock i Kaye parlen de la interacció social com a factor explicatiu del desenvolupament de la comunicació i del llenguatge, que es produeix en marcs, situacions quotidianes, estructurades i dinàmiques, en les quals el nen influeix l'adult, aquest reacciona adaptant-se i facilita la participació del nen com a membre actiu.>>

1Demestres, A. M. i E. Bayarri (2009)
Suports. Revista Catalana d'Educació Inclusiva, vol. 13, núm. 2, p. 122-134.

<<Per a Vygotsky, aprenem amb l'ajuda dels altres, en la interacció social, com a possibilitat d'aprenentatge, que és la zona de desenvolupament proper (ZDP). La ZDP reflecteix la diferència entre el creixement real i el potencial. Ha de ser intersubjectiva però asimètrica. Una de les persones ha d'estar més capacitada per a la tasca i conduir l'altre més enllà del nivell de desenvolupament. La intersubjectivitat i l'asimetria es construeixen i mantenen mitjançant el llenguatge.

Per al nen parlar és tan important com actuar per aconseguir una meta. L'ús del llenguatge és el mitjà de comunicació i d'aprenentatge, hi ha una intencionalitat i una capacitat d'actuar i modificar la realitat social. Perquè hi hagi comunicació cal que existeixi una intenció d'expressar, una mútua activitat entre emissor i receptor, una interacció i una adaptació per part d'ambdós interlocutors.>>

2Bayarri, E. (2004). “Importància del paper de la família i l'escola
sobre el desenvolupament del llenguatge del nen. Estratègies per a la intervenció
de caire naturalista en el context del CDIAP.” Tesina de màster.

La meva hipòtesi


La relació que jo anava veient entre l'aprenentatge d'una L2 i una L1 era que perquè els alumnes aprenguin amb qualitat i efectivitat, s'haurien de donar unes característiques que s'assemblessin a les situacions naturals en què els infants aprenenen a parlar. Sobre això escrivia fa uns mesos, a El gran poder de la retroalimentació positiva”:

<<Quan els adults interactuem amb un infant, solem mirar-lo, somriure-li, dir-li alguna cosa i, sovint, el nano ens correspon amb somriures i gestos. I també paraules. Responem a aquestes amb alegria, responent, imitant, preguntant una altra cosa, retroalimentant.

Aquests conceptes de correspondència, interacció, manteniment del torn, retroalimentació, els trobem també en el procés d'aprenentatge d'una llengua estrangera.>>

Hi ha tres coses que considero bàsiques i de total importància, tres aspectes en relació amb la manera que aprenen a parlar el infants i les diferències que normalment es donen quan una persona aprèn una L2 en una classe:

  1. Els nens passen primer per un període d'uns quants mesos (i anys), en què el llenguatge receptiu és el més important. Els nadons no parlen, però des que neixen estan immersos en un món lingüístic, amb persones (pares, germans, amics, veïns) que els parlen cada dia. I els parlen amb un llenguatge adaptat a la seva edat, condició, situació i context.
  1. Els nens aprenen a parlar, després de passar de l'etapa de comprensió a la de producció oral, cometent errors, però errors que demostren que estan adquirint perfectament el llenguatge, el qual acabaran dominant en poc temps. 
  1. I tot això, està clar, sense agafar ni un llibre. La lectoescriptura la començaran a adquirir més endavant, a partir dels tres anys aproximadament, edat en què ja tindran un domini del llenguatge comprensiu-expressiu molt elevat.

Dic aquestes coses, que un cop exposades i llegides semblen obvietats, però no sempre ho són ni per a tothom, perquè si pensem en una classe de L2, fins i tot les més modernes i que tracten d'adaptar-se als nous estils d'ensenyament-aprenentatge comunicatius, ens trobem que des del primer dia de classe es pretén 1) que l'alumne produeixi i 2), en un percentatge elevadíssim de casos, es fa a través de material escrit (llibres, targetes, jocs amb paraules escrites...). Havíem quedat que els nens petits passen per una llarga etapa comprensiva en què no diuen ni una paraula i que no toquen material escrit fins que ja són competents amb el llenguatge oral.

I 3), la qüestió dels errors. Què es fa amb una persona que aprèn una L2? En molts casos se la penaliza, quan aquests errors estan demostrant que aquella persona està adquirint i aprenent la L2. Sobre això també vaig escriure un parell d'entrades, “Pijama o mitjons? intent fallit de recuperació lèxica” i “La geniva de la gavina de la gàbia - intent fallit de recuperació lèxica”.

Totes aquestes coses em rondaven pel cap. No he parat de llegir, escriure, pensar, adaptar materials, assistir a jornades, documentar-me, revisar els meus coneixements previs... Les meves classes sempre intento fer-les de la manera més comunicativa, significativa i contextualitzada possible. Però això, realment, en un espai entre quatre parets no sempre és possible. Falten els referents, les coses de les quals parlem, l'interès real per fer alguna cosa.

Els orígens d'actilingua: activitats i llengua
D'aquí em va sortir la idea d'actilingua: activitats i llengua. La idea original és fer una activitat durant la qual es parlarà exclusivament en la llengua que es vol aprendre (català o castellà). És tan important estar interessat en l'activitat com en la llengua, perquè serà així, a través de quelcom significatiu, que s'entrarà de debò en la llengua. Si cliqueu aquí podreu conèixer amb detall la idea original i les rutes dissenyades especialment.

Per ampliar aquesta informació
i conèixer els preus
llegiu aquí: “ActiLinguA: motivacions, fonamentació teòrica, evidències i funcionament”.
(aviat hi adjuntaré un Pdf amb tota la informació; de moment em podeu escriure un correu electrònic i us l'envio directament).
Per a més informació i reserves: estela.bayarri@gmail.com

Em podeu conèixer i seguir a través dels meus blocs i del twitter:

La creativitat i la bellesa del llenguatge

Vida de sabor autèntic

@EstelaBayarri