per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dijous, 25 d’abril de 2013

la importància menysvalorada de les fricatives palatals sonores

Un joc esdevé col·lisió.
Un ajut és sec.
A jugar!” vol dir treure la humitat d'alguna cosa, assecar.
Si dic que jec, em donen un taló.
I quan criden la Gina ningú pensa en una nena,
sinó en un país de l'Orient.


Què està passant? Quins són aquests fenòmens paranormals?

Simplement són exemples del que li pot passar a algú que no pronunciï les sonores en català, concretament la fricativa palatal sonora [ʒ], i la transformi en la corresponent sorda [ʃ]. Això li passa a molta gent, sobretot els qui tenen el castellà com a llengua materna, i també a moltes persones nascudes en territori de parla catalana. El que he escrit aquí és un joc de paraules, un petit text jocós, en què a cada frase hi ha una paraula amb [ʒ] que pronunciada sorda ([ʃ]) sembla una altra cosa. Exemple: joc és la paraula que pronunciada sorda és xoc, per això dic que esdevé col·lisió. Us segueixo deixant temps per pensar i descobrir quines són les altres paraules amagades, les oposades fonèticament.

Aquestes oposicions són per treballar en sessions de logopèdia i, aquestes en concret, les tenia anotades de quan treballava com a tal. Per treballar una bona dicció cal primer fer un bon treball de discriminació auditiva, és a dir, saber distingir aquest tipus de parelles o oposicions. Després ja vindrà el treball de producció.

Perquè... quin és el motiu que algú cometi aquest error de producció, ensordiment de sonores?...

Hi poden haver-ne diversos, però en molts casos el problema comença per no poder discriminar adequadament la parella de fonemes oposats només per un tret (sonoritat versus no sonoritat) i això ve, en molts casos, per no haver sentit de petits aquestes oposicions fonètiques. Per això deia abans que els castellanoparlants o persones amb llengua materna castellà tenen dificultats per pronunciar aquests fonemes. En castellà senzillament no existeix aquest fonema sonor, per tant, ni l'han sentit, ni l'han captat ni categoritzat com a so amb significat distintiu.

Heu encertat les paraules? A continuació, la solució. I espero els vostres comentaris: els encerts, consideracions i que continueu la llista de parelles que juguin amb les fricatives palatals sonores i sordes.

Solució:

 
imatge escollida per expressar que no és mateix fer la sonora que la sorda,
amb o sense tu”,
a més d'un divertit text sobre probabilitat, diagrama de Venn i la cançó d'U2]