per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 5 d’abril de 2013

no es veu si no ho saps

"Només veiem allò que sabem", va dir Goethe i molts altres pensadors. Jo ho he dit aquest matí i en altres ocasions. Quan ho dic, em refereixo que quan no tens l'expectativa o el coneixement d'alguna cosa, no la veuràs, ni te n'adonaràs. He estat buscant una història que vaig llegir fa uns quants anys que em va impactar molt, però no l'he trobat. Us l'explico a la meva manera i si algú té el text sencer o en sap la font, us agrairé que ho compartiu als comentaris. La història és que un cotxe circulava per una carretera força buida i va xocar contra un avió que hi havia enmig de la via. Com pot ser que xoqués contra un aparell de tal magnitud? Perquè el conductor simplement no esperava trobar-se un avió enmig de la carretera, per tant, no el va veure!

Podríem trobar milers de casos que exemplifiquen aquest fenomen, i en tots els àmbits de la vida. Us convido també que en parleu aquí sota.

Tota aquesta introducció per explicar-vos un altre fenomen que molts (malauradament diria que quasi tots en algun moment) catalans patim i del qual tant m'agrada tractar (com en entrades passades): el fenomen de la diglòssia. I ahir va ser així:

La noia de la barra del bar petit del barri parla català, encara que canvia al castellà amb facilitat, combinant ambdues llengües, depenent de la llengua del client. Un client demana, en català, les consumicions. La noia li parla en castellà. Així, cada vegada que el client s'hi dirigeix. Això sembla que va en contra del que he dit al començament (que la cambrera s'adapta a la llengua del client). Què deu passar? Quina és l'explicació?...

El client és anglès, però porta temps a la ciutat, entén perfectament el català i el parla cada dia i a tot arreu. Ahà! La noia pateix de... diglòssia! Tanta tanta tanta que, només al final, quan el xicot demana el compte, ella li diu: “Ah, parles català!”. La noia no ha vist allò que no sabia, allò que no esperava... (recordeu el fenomen estranger-que-parla-català?) La diglòssia és tan forta que ni l'ha sentit que parlava català.


Espero que aquesta història real us faci reflexionar i adonar-nos d'algunes conductes que tenim respecte la nostra llengua. Desitjo llegir les vostres anècdotes. Una de les meves entrades sobre casos reals amb fotografia inclosa d'una "diglòssia galopant". I com vaig dir fa uns dies, hi havia un personatge que canviava del català al castellà i vicerversa, i que, en canvi, ens feia riure molt: l'Eugenio.
[il·lustració superior: Perfil de Salvador Dalí i una dona desconeguda, a BrainDen.com]
[il·lustració inferior: The Quote Factory]

2 comentaris:

estela bayarri ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
estela bayarri ha dit...

He trobat la història de l'avió... l'havia escrita i compartida amb vosaltres en aquest mateix bloc el novembre del 2010, i deia així:

"Un conductor iba en coche por la autopista y tuvo un accidente: chocó contra un avión que estaba ahí en la calzada. ¿Cómo puede ser si un avión es gigantesco? Porque el conductor no esperaba en ningún caso encontrarse con un avión en la autopista, por lo tanto, ¡simplemente no lo vio!"
A "lost in translation" http://creativitatbellesallenguatge.blogspot.com.es/2010/11/lost-in-translation.html