per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 13 de maig de 2013

enyorar: ignorar i/o desconèixer?

Si ja vaig ser positvament sacsejada i contorbada amb el significat de recordar, ara m'ha tornat a passar amb el d'enyorar:

enyorar
derivat popular amb l'evolució fonètica normal, i amb una interessant evolució semàntica: de <<desconèixer on és algú/quelcom>> a <<notar-lo a faltar>>
Duarte, C. i À. Massip (1981) Síntesi d'història de la llengua catalana.

Enyoro: desconec on és i... el/la/ho trobo a faltar!

Els al·lòtrops són diferents mots d'una llengua que han evolucionat de maneres diferents d'un mateix ètim llatí. I això és el que va passar amb la paraula ignorare, que significava “desconèixer” i que va evolucionar en enyorar, com he comentat, i en ignorar, derivat culte sense evolució fonètica.

[imatge: Aracelota, Y no puedo evitar extrañar]