per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dijous, 18 de juliol de 2013

la dificultat de la doble negació

No vaig saber ben bé per què, però quan vaig llegir aquesta pregunta ahir en el llibre del Dr. Lair Ribeiro, Aumente su autoestima (document aportat pel meu professor del curs de coaching nutricional) vaig trobar-me amb dificultat per entendre-la i, sobretot, per respondre-la.

<<¿Qué es lo que estás fingiendo que no sabes?>>

Per què no l'acabava d'entendre? Eren qüestions lingüístiques (de sintaxi, per exemple)? O era una dificultat de respondre qüestions més del "jo", de descobrir-me? Vaig començar a fer recerca sobre el fet de tenir dues negacions i les dificultats que això pot provocar, perquè en diferents llengües aquest fenomen funciona diferent. Sé que en aquesta pregunta no hi ha dues negacions pròpiament, com "mai no" o "ningú no", però el verb fingir em donava la sensació de ser una negació per si mateix. I és que, segons el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, fingir significa:

v 1 1 tr Simular, fer veure que és una cosa que no és.

Per tant, "fingeixo que no sé" es podria traduir com a "faig veure que no sé una cosa però la sé". Amb tot aquest procés, he entès millor la pregunta, però tot i a així no és fàcil de respondre!

Aquest és un dels molt bons exercicis i reflexions que proposa aquest llibre que et fa entendre què és l'autoestima i com es construeix, i quines són les creences que hem anat adquirint al llarg de la vida. Entendre tot això pot fer-te'n canviar la percepció i...
acoseguir fer moltes coses que fins ara no has fet (perquè no has pogut, o tingut el valor, o "no t'han deixat") i millorar les relacions conflictives que puguis tenir amb algunes persones i, sobretot, amb tu mateixa. Molt recomanable.

Us deixo igualment una mica de la cerca que he fet referent a la "doble negació":

<< (...) Hom expressava en la lògica clàssica que dues negacions afirmen, i, en general, un nombre parell qualsevol de negacions tornen a la posició inicial.>>
Garcia, D., (1934), Introducció a la logística I. Institut d'Estudis Catalans

<<En el capítol 24 La negació, M. Teresa Espinales proposa veure «què expressa i com s’expressa la negació». (...) Del segon, sintaxi de la negació, rellevaré només l’anomenada «concordança negativa», pròpia de les llengües romàniques, segons la qual dues negacions explícites en una oració no s’anul.len necessàriament, sinó que s’interpreten com una única negació.>>
Solà et al., (2002), Gramàtica del català contemporani. Ed.Empúries

Però no s'acaben aquí, ni molt menys, les dificultats de la negació i de la paraula "no". Demà us deixaré un apunt interessantíssim sobre la paraula "no" i el perquè de sempre fer afirmacions positives.

Espero en els comentaris les vostres aportacions respecte el tema i exemples d'oracions que us hagi costat d'entendre a la primera (o a la segona). És a dir, sobretot no oblideu de no deixar buida la zona de comentaris! (Puc sentir-vos: "M'has dit que què??!")

[Imatge: negaciones dobles.
No deixeu de llegir l'exercici que es proposa en aquesta pàgina:
fer servir l'exercici de la doble negació per generar idees.]