per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimecres, 17 de juliol de 2013

la importància de les paraules en el coaching

Fa setmanes llegia sobre el rapport o com crear sintonia (estudiava el meu curs de dietètica natural i coaching nutricional). El tema de les eines del coach em va agradar moltíssim, ja que vaig trobar que són aplicables a la vida quotidiana per al tracte amb les persones que ens rodegen. Vaig llegir aquest capítol i la manera com està explicat és molt clara, i "fàcil" de posar en pràctica. I poso 'fàcil' entre cometes perquè no necessàriament ho és. Realment, de vegades, ens trobem en situacions i amb persones amb qui se'ns escapa una mica (o molt) el maneig de les emocions. Una no sap ben bé el perquè. O potser sí i intenta cada cop més estar tranquil·la i mantenir el to, les maneres. Però passa que una i una altra vegada cau en les mateixes actituds que no van en la línia que tenia prevista. I una altra vegada aquella situació se'n va de les mans, d'alguna manera es perd el control.

El que aquí es diu fa veure d'una manera més factible el poder sostenir situacions que se'ns fan més complicades, amb persones amb qui la bona energia no flueix de manera "natural". Però encara més, pensant com a terapeuta o coach o mediadora o facilitadora o guia, això ha d'estar molt ben treballat perquè una no es deixi endur per, com darrerament vaig llegint en diferents llocs (Everyday Enlightment, de Gyalwang Drukpa), l'ego.


M'agradaria destacar aleshores, com a resum i per ressaltar-ne les idees clau, que una ha de tractar d'entrar en el mapa mental de l'altre. Primer es pot començar dient-li alguna cosa agradable. Després, estar molt receptiu a allò que l'altra persona vol comunicar. Les paraules que una utilitza al qüestionar, contestar o opinar han de ser les mateixes o semblants a les d'aquesta persona. Canviant les seves paraules es crea resistència; mantenint-les no. Igualment important...
és la postura, el cos i el llenguatge no verbal, és com si s'intentés "viure al seu ritme" i així aconseguir sintonia i empatia, ficant-se en les sabates de l'altre. <<Si jo em moc, parlo, respiro, igual que l'altra persona, per força estic accedint al seu mapa i a allò que està sentint, ja que estic manejant el seu propi "cablejat">>. D'aquí que per il·lustrar tot això hagi escollit aquesta meravellosa fotografia del mimetisme d'un màntid.

Vull fer ara, sortint una mica del tema i endinsant-me en qüestions més semàntiques, un petit comentari sobre l'expressió "a les seves sabates" que sortia en l'article original. Aquesta expressió no crec que es faci servir gaire en català, tot i que buscant-la, he trobat gent que l'utilitza. Però, en canvi, en anglès "in her shoes" és una expressió que surt en les accepcions de la paraula shoe:

<<in someone's shoes, in the place or situation of another.>>

"Posar-se en les sabates d'un altre" signfica posar-se en la seva situació, per entendre-la millor, com si fos ella.

I per acabar, us diré que immediatament després de llegir aquesta expressió em va venir al cap la pel·lícula que porta el mateix nom, la qual em va agradar moltíssim, de l'any 2005, amb protagonistes Toni Collette i Cameron Diaz. En aqueta pel·li, a més, fan un joc de paraules amb el títol i l'argument. Les dues germanes aprenen a posar-se en les sabates de l'altra, entendre's i acceptar-se, i, a més, una d'elles té una gran passió: un armari ple de sabates, addicció sota la qual es refugia per sentir-se bé amb ella mateixa.

[Imatges: "Los mántidos y la capacidad de mimetismo"
i "A les seves sabates" (pel·lícula)]