per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 22 de juliol de 2013

la inutilitat del "no" i el poder de les afirmacions positives

Com us vaig dir a l'entrada anterior ("la dificultat de la doble negació"), avui us aportaré unes reflexions interessantíssimes sobre la paraula "no" i el perquè de fer afirmacions positives i afirmatives.

Fa temps que vaig llegint i sento dir que sempre que facis plans, que vulguis que aparegui o transformar quelcom a la teva vida, has de fer-ho amb declaracions positives. Per exemple, si no vols respondre tan ràpid la propera vegada que algú et parli, et plantejaràs "esperar més, ser més receptiu, escoltar més, deixar més temps" en lloc de les anàlogues negatives "no seré impacient, no seré tan invasiu, no respondré tan ràpid...". El motiu, a primera vista, podria semblar que sempre és millor parlar en afirmatiu que en negatiu: és més positiu.

Però les raons subjacents són purament lingüístiques. Encara que tinguem una frase negativa, si tu penses en "no ser impacient", la paraula que estàs visualitzant, veient, sentint, interioritzant, és, en realitat, impacient. Contràriament, en "seré pacient" no hi ha res negatiu que el nostre cervell pugui percebre: ser + pacient. El concepte, la idea, és el mot és pacient. El que volem aconseguir!

Ja fa temps que he anat entenent el perquè de tot això, però és que ahir, encara més, vaig trobar-me amb un estudi que encara ho aclaria tot millor, ho exemplificava a la perfecció. Vegeu:
<<Según datos de esta misma investigación, se calcula que un niño, hasta los ocho años de edad, escucha la absurda cantidad de 100.000 «noes».
La palabra «no» provoca en nuestro cerebro una reacción paradójica, y puedes comprobarlo de la siguiente manera:
«No pienses en un hombre plantando un árbol.»
¿Consigues «no pensar» en un hombre plantando un árbol? La paradoja de la historia es que tendemos a pensar exactamente en aquello en que se nos pide que no pensemos.
«No pienses en el color rojo.»
¿Consigues dejar de pensar en el color rojo después de leer esta frase?>>

No pensis en X. X hi està present! Com no hi hauríem de pensar? Molt bona explicació.

Reflexions... Ja podem acostumar-nos a pensar sempre en afirmatiu i en positiu: acabem de veure que és molt més beneficiós per a tot. Segona cosa: el mateix aplicat als nens quan ens dirigim a ells. De què serveix que els diguem "que no facin quelcom" si el que sentiran és el "quelcom"?! Transformem-ho tot a afirmatiu amb paraules positives, les que volem que sentin, s'hi fixin i interioritzin. Fàcil i coherent!

Espero en els comentaris qualsevol aportació que pugueu fer a aquest interessantíssim assumpte. Heu fet canvis en aquest sentit (transformar el vostre discurs i pensament) i us ha donat fruits? Heu fet la prova quan us dirigiu a la canalla? Endavant, compartiu-ho!

(Imatge: Family guy "Do not push button"
("No premis el botó"), un vídeo divertit de 26 segons
que il·lustra molt bé això descrit més amunt.)