per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimecres, 31 de juliol de 2013

mirar cap amunt

Buscava una resposta i mirava cap amunt.

Sembla un tros d'un poema, d'una narració, però això és literalment el que va fer fa una amiga meva quan estava buscant la resposta a una qüestió: va mirar cap amunt. Em va dir que mirant cap amunt et vénen les idees. Aquella mateixa tarda, com moltes vegades passa, vaig llegir i escoltar dues vegades sobre aquest fenomen. La primera va ser en una web que segueixo sobre creativitat i emprenedoria, que deia que <<si levantamos la mirada al cielo se producirá en ti un cambio que te hará pensar, abrirá tu mente unos segundos (...)>>. Concretament era un dels deu punts que recomanen fer per no deixar de tenir idees a la vida diària. I una d'elles és aquesta, mirar el cel sobretot si vivim en una gran ciutat. Molta gent es passa el dia mirant les coses que està fent sense recordar d'aixecar la vista i mirar al voltant, a l'exterior, al cel.

Una mica més tard, a TV3, l'home del temps (que no recordo si era el Mauri o el Molina) va dir: <<Jo sempre dic que si mires cap amunt se't desperten les idees>>. M'encanta quan em passen aquestes coses, que és molt sovint. És com confirmar que allò que he escoltat per primer cop, existeix de debò i que la vida em proporciona exemples contextualitzats perquè ho acabi integrant a través de la meva pròpia experiència. La millor manera d'aprendre quelcom, no creieu?

Després d'aquestes dues "coincidències"...
(que poso entre cometes perquè no crec que siguin coincidències, en realitat) vaig posar-m'hi en ferm a buscar quan s'utilitza aquesta expressió. Vaig trobar-la en un camp diferent i amb un significat específic. Els equips, especialment de futbol, empren aquesta expressió per dir, he suposat, que volen pujar cap a les classificacions més altes. <<Demà el Sant Andreu té una nova oportunitat per buscar un resultat que permeti a l'equip mirar cap amunt.>> Però aquest no és el significat que estava buscant, el de fer despertar les idees, trobar una resposta, una solució, activar la creativitat.

Seguint buscant, en un altre camp on també he trobat que s'empra, és en discursos religiosos. En aquest cas hi veig un sentit encara més literal, sense metàfora: mirar cap al cel, buscant la divinitat. En webs en català, ja no hi vaig trobar gaire cosa més, i així vaig donar la meva recerca per acabada.

Però dilluns, novament vaig escoltar una reflexió sobre aquest aspecte i des d'una nova perspectiva. Vaig assistir a una xerrada sobre "Coaching corporal", disciplina que diu que el cos és un reflex de tot el que experimentem i sentim i, per tant, manifesta els conflictes interns en forma de bloquejos. Com que on hi ha vida, hi ha moviment, a través del treball corporal, l'energia estancada podrà tornar a alliberar-se i sorgiran noves emocions i perspectives. Cristina Serrat, la terapeuta, va parlar concretament de tots els punts d'energia que tenim als cos, els chakres. Quan va arribar al darrer, el setè, un altre cop vaig poder escoltar, ara des d'aquesta perspectiva més espiritual o energètica, que aquesta part del cos, el capdamunt del cap, està connectada amb tot allò que fa referència al despertar de la consciència i ens dóna la percepció directa de la realitat.

Així que, després de tants indicis, signes, missatges i troballes, per què no fer-ne cas i el proper cop que estiguem estancats, o busquem una resposta, o vulguem ser creatius, aixequem la mirada cap al cel i mirem cap amunt. Mireu cap al cel o cap amunt sovint? Quines altres coses "senzilles" us serveixen per sortir-vos d'un problema, per "il·luminar-vos"? Us convido que ho compartiu a l'espai de comentaris.