per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dijous, 25 de juliol de 2013

sàvia àvia

-- Ala! [u'ruga]!
-- Ala! Una grua (pronunciant molt bé el grup gr amb la u)
-- ['ata u'ruga]!
-- Una altra grua (un altre cop, tot molt ben pronunciat). Quantes grues hi ha, oi?
-- Sí.

Quina meravella d'exemple de com els adults ens adaptem al llenguatge dels nens i els ajudem implícitament en el seu desenvolupament! Aquest seria un exemple clar i perfecte de com ens hauríem de dirigir els adults als nens, basat en com funcionen aquests intercanvis en una comunicació normal i sana entre adult i infant. Sàvia àvia, nét comunicativament (i afectivament) feliç!
Malauradament, hi ha pares, mestres, adults en general, que no adrecen aquest tipus de comunicació equilibrada que assegura i fonamenta l'adquisició i el desenvolupament correcte del llenguatge del nen. Molt diferent a això, hi ha discursos molt més invasius, que ocupen tots els espais comunicatius del nen, que no respecten el torn, que omplen de paraules aquell espai i aquell moment que hauria de pertànyer al nen per poder comunicar-se. Pares sobreprotectors, amb manca de capacitat d'espera, que omplen de preguntes i comentaris els espais i els torns, quan en canvi la comunicació hauria de ser un "ara tu, ara jo".
Aquestes conductes poden desencadenar...
en un nen que no parla prou (o gens) quan ho hauria d'estar fent. "El nen no parla", es preocupen pares i mestres. S'hauria de poder veure si aquell infant ha tingut prou situacions per expressar-se o, contràriament, no ha tingut el temps que li calia per poder fer ús del seu llenguatge.

A més a més, aquest fenomen s'autoalimenta, ja que cada vegada que el nen es fa més gran, més palès es fa que no parla prou i els pares, mestres i adults més impacients es tornen omplint encara més l'espai comunicatiu de l'infant de preguntes i comentaris seus. D'observar i estudiar aquests comportaments i situacions en sorgí la intervenció naturalista, de la qual he parlat en altres entrades, en la qual em vaig especialitzar durant anys en la meva etapa com a logopeda infantil i en van sortir diversos treballs i publicacions ("Intervenció logopèdica en un Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP): model naturalista").

Aquest tipus d'intervenció es basa en anar a veure com estan funcionant els torns comunicatius entre els pares i el nen, veure com es dirigeixen els pares al nen, quines paraules empren, si deixen prou espai i prou temps, si fan servir les estratègies educatives implícites que vèiem tan ben exemplificades en el cas de l'àvia i el nét, i a partir d'aquí trobar quins aspectes es poden modificar o canviar i quins aspectes sí que estan funcionant i aquests potenciar-los, fer conscients als pares perquè entenguin la importància d'aquell tipus de llenguatge i comunicació per poder ajudar el seu fill a desenvolupar el llenguatge. Un altre avantatge d'aquest tipus d'intervenció és que aquestes estratègies es poden aplicar en tot moment, fent qualsevol activitat quotidiana, no requereixen cap moment ni situació específica.

Si esteu interessats a conèixer millor aquest tipus d'intervenció, pel motiu que sigui, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi al meu correu electrònic: estela.bayarri@gmail.com o deixeu un comentari en l'espai de sota.
Altres entrades escrites en aquest bloc relacionades amb la comunicació entre pares i fills, desenvolupament del llenguatge i intervenció naturalista:
--"creences potenciadores vs limitadores"