per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimecres, 25 de setembre de 2013

color, contrast i acció

Quan feia classes de preparació als exàmens oficials de la Generalitat (com les PAU, les proves d'accés a cicles formatius, el graduat en secundària o l'accés a la universitat per a majors de 25 anys) era part important del meu temari, ajudar als alumnes a millorar els seus escrits ja que la part dedicada a la redacció sempre tenia un pes molt important en la nota final. Així que no me n'estava d'explicar-los què és l'adequació, la coherència i la cohesió del text. Dit així, pot semblar complicat o feixuc, però no és res més que dir pel seu nom les característiques que tot text ha de complir. Adequació, pel que fa el registre que emprem (que el text sigui oral o escrit, informal o formal, farà diferir el tipus de llenguatge que farem servir), es tracta d'adaptar-nos a la situació comunicativa en què ens trobem. La coherència té a veure amb presentar les idees d'una forma ordenada i clara, desenvolupant correctament el tema, no deixant-nos informació però tampoc no donant-ne de supèrflua. I la cohesió fa referència a tots els lligams explícits que hi ha al text, que fan que puguem anar comprenent (com a lectors) de què ens estan parlant: són els sinònims (per no repetir sempre el mateix mot), així com els pronoms, els signes de puntuació, els connectors textuals (que ens situen en el principi del text, o en la conclusió, o en un exemple...), per citar-ne alguns.

Tot això ho apreníem amb activitats concretes que ens fessin adonar que un text grinyola si falla qualsevol d'aquestes propietats, com per exemple exercicis de buscar el significat del text (per poder ser clars i directes), exercicis d'eliminació de redundàncies, llegir textos en què l'adequació fallava estrepitosament (cosa que feia esclafir de riure als assistents), etc. El resum i la conclusió a què arribàvem era que...

els seus textos havien de respondre la pregunta que els formulaven, donant tanta informació com calgués, però sense un excés, i que més valia fer servir enunciats curts, directes i poc enrevessats, que molt llargs i subordinats però mal connectats. Els signes de puntuació també tenien una importància cabdal.

Avui, revisant un llibre que corria per casa feia anys, he trobat una imatge que m'ha agradat molt i que m'hauria anat molt bé en aquelles classes, per tal d'il·lustrar tot això. Diu que per fer servir un llenguatge amb un estil directe, aquest ha de tenir color, contrast i acció. Amb el color es refereix que els adjectius siguin variats i inesperats; amb el contrast, que el lèxic sigui precís (no fent servir els típics mots tan àmpliament emprats, però tan buits d'expressivitat i contingut específic, els anomenats termes genèrics); i amb l'acció, que els verbs estiguin correctament escollits i utilitzats.


<<Per tal de pertànyer a l'estil directe, el llenguatge ha de comptar amb unes característiques que enriqueixen i faciliten la comprensió del missatge: color, contrast i acció. El color ha de menester una adjectivació àgil, rica i, sobretot, inesperada. El contrast ha de comptar amb la precisió del lèxic i allunyar-se del mot que ha perdut força expressiva i àdhuc riquesa connotativa a cops de reiteració, fins arribar a “no voler dir res” o a “voler-ho dir tot”. L'acció ve afavorida per la frase curta, la construcció directa, sense repeticions innecessàries i, sobretot, per la precisió verbal, la qual cosa comporta acceptar democràticament el dret d'aparició de la totalitat dels verbs, sense prejudicis “arcaïtzants”.>>
Pazos, M-L. (1990), L'amenaça del català light.

És bonic poder recordar els trets del llenguatge pensant en termes de color, contrast i acció: semblen, a priori, característiques d'una altra disciplina, com de la pintura, la fotografia, el cinema... I això m'ha portat a pensar en unes quantes entrades en què parlava de la sinestèsia, aquell fenomen literari i neurolingüístic tant interessant i sorprenent al qual he dedicat algunes de les meves reflexions: “sinestèsia”; aquarel·la, literatura i... (1a part)”; i aquarel·la, literatura i...sinestèsia! (2a part)”.

Us convido a compartir imatges, metàfores, sinestèsies, que us hagin anat bé per exemplificar i il·lustrar algun concepte o idea.